Pla mitjà de Miquel Iceta assegut i parlant en una roda de premsa del Govern
POLÍTICA

Miquel Iceta, 40 anys vivint de la política

L'històric dirigent del PSC rep ara un càrrec internacional ple de privilegis després de quaranta anys en política.


Miquel Iceta se'n va a París. El Consell de Ministres el nomenarà ambaixador d'Espanya davant la UNESCO, la seu del qual és a la capital francesa. Així, i fins a la novetat següent, aquest serà el darrer càrrec que porti Iceta en una trajectòria política de 40 anys.

De tenir el COU a viure a París

L'exministre (i "ex" moltes altres coses) és un d'aquells polítics de partit: joc curt i fonamentals per fer funcionar la maquinària. D'altra banda, no ha estat un polític d'idees i estratègia o, com se sol dir avui, de "llarg termini". Ha estat a l'aparell profund d'un partit com el PSC i això, en democràcies de partits com la nostra, és més que suficient.

D'altra banda, Iceta té el COU. Va començar la carrera d'econòmiques, però la va abandonar per afiliar-se a l'extint PSP per, un any després, fer el mateix al PSC. A partir d'aquí, una cosa va portar l'altra i, ara, amb el COU al braç i 40 anys de moquetes, a París a ser ambaixador davant la UNESCO.

Llit calent

S'ha donat la casualitat de que Iceta va a París substituir a la mateixa persona que va substituir al Ministeri de Cultura: José Manuel Rodríguez Uribes. I gràcies a un correu electrònic que fa poc circulava pel Ministeri d'Exteriors podem saber les condicions llamineres que ofereix aquest càrrec. El correu el va escriure el segon de l'ambaixada davant de la UNESCO, el diplomàtic Íñigo Ramírez de Haro, per denunciar la situació.

Despeses de representació, un habitatge a l'Avinguda Marceau, cuiner, majordom, neteja i xofer. I si, com el seu predecessor, Iceta no parla idiomes, es donarà la mateixa situació que denunciava el diplomàtic: no poder desenvolupar-se a la UNESCO.

Amb aquest historial, caldrà veure si Iceta millora el càrrec i treballa per allò que va dir a la seva presa de possessió com a ministre. Que Espanya era una 'gran potència cultural' i que estava preparada per ser una 'gran potència cultural'.

➡️ Política

Més notícies: