El processisme s'atrinxera a la Generalitat

Els dies de pluja i tempesta el millor que pot fer un és quedar-se a casa i tancar les finestres. Esperar que passi el temporal i després sortir per avaluar destrosses i baixes. Això és el que deu pensar Esquerra Republicana de Catalunya, que sap que el 23 de juliol té molt més a perdre que no pas a guanyar.

Els resultats el 28 de maig van ser molt dolents per a ERC. Va deixar de ser la principal força processista i la seva aposta per mirar de tu a tu el PSC va quedar en una anècdota. En canvi, la seva recompensa postelectoral va ser molt millor: governarà almenys en tres diputacions i més ajuntaments dels que pensava. Continua sent un botí escàs, però quan hi ha gana, fins i tot el pa del dia abans ve de gust.

De moment, Esquerra segueix governant en solitari la Generalitat , així que no té gaires problemes de col·locació. Just al contrari que a Junts per Catalunya. Comptaven amb Barcelona ciutat i la seva Diputació i sembla que es quedaran sense cap de les dues. Hi ha desenes de mandos sense sou públic ara mateix i sense perspectives de tenir-ne. I quan això passa és quan arriben els problemes interns als partits.

Situats en aquest punt, és normal que cada vegada soni amb més força l'opció d'una 'rentrée' de Junts al Govern de la Generalitat. Sobretot si a partir del 24 de juliol el PP i Vox sumen majoria absoluta. Junts per Catalunya comptarà amb l'excusa perfecta: tindran "el deure de blindar les institucions", amb aquesta retòrica tan processista que no vol dir massa res.

Fer de la necessitat una virtut

I, encara que Junts i Esquerra no se suporten, ara mateix es necessiten. Almenys a la Generalitat. Si Pere Aragonès vol aguantar fins al 2025 -sembla mentida, però només fa dos anys que és president- ha de sumar algun suport. Si Feijóo governa a Madrid, el PSC ja no haurà de salvar els mobles, així que ERC ha de sumar Junts o anirà de cap a eleccions.

Els partits de Puigdemont i Junqueras tenen totes les paperetes de ser testimonials al Congrés a partir del juliol. Sense poder, sense capacitat de negociació, el xiringuito es desmunta ràpid. Atrinxerar-se a la Generalitat esperant que la confrontació amb Vox doni els seus fruits, és l'única cosa que els queda ara.

Junts necessita la calor dels sous públics i els càrrecs de confiança per calmar els seus. Esquerra necessita algú per aguantar fins al 2025 i només té els seus enemics íntims processistes. I la CUP? Anar a unes altres eleccions al Parlament no sembla una bona idea per a ells i no es descarta que per “emergència nacional i democràtica” poguessin entrar en aquest nou Govern.

Si creien que ja ho havien vist tot entre els partits processistes agafin lloc i seguin. Arriba un altre intent d'allargar el procés.