El PP se l'envaina amb Vox a Extremadura

María Guardiola, la líder dels populars a Extremadura, fa marxa enrere en la seva croada amb Vox. Els seus atacs havien obert una crisi dins la dreta a menys d'un mes per a les eleccions generals. La presidenta del PP extremeny assumeix ara que “és imprescindible el respecte, el diàleg i l'acord programàtic amb Vox”.

Les generals del 23-J plantegen un escenari de fronts entre l'esquerra i la dreta. Els pactes municipals i autonòmics havien consolidat l'aliança entre PP i Vox, però el desacord a Extremadura amenaçava amb volar tots els ponts. “Al meu partit hi caben totes les sensibilitats excepte Vox”, va dir María Guardiola.

Baixada de pantalons a Extremadura

La presidenta del PP extremeny va ser tan dura que va acusar el partit de Santiago Abascal de negar la violència masclista i demonitzar els immigrants. Conscients de que la crisi desmobilitzava el vot de la dreta, la direcció nacional va pressionar a Guardiola per fer un cop de volant. Diumenge a mitjanit, la presidenta va enviar un correu als membres de l'executiva per rebaixar la tensió.

María Guardiola es mostra disposada a aparcar les diferències i prioritzar el canvi de govern a Espanya. De fet, a la seva terra ja donen per fet que inclourà a Vox al futur govern. Però la seva rectificació significa quelcom més, permet recosir l'aliança conservadora per posar rumb a la Moncloa sense fissures.

La temeritat de Guardiola va posar en perill durant 72 hores la victòria sobre el sanchisme el 23-J. Entre altres coses, perquè el rebuig a Vox va atorgar la presidència del Parlament extremeny als socialistes. I ara el PSE pot manejar al seu gust els temps de la constitució del nou govern per desgastar als seus adversaris.

El PP i Vox, condemnats a entendre's

Si alguna cosa ha demostrat el cas d'Extremadura és que el PP està condemnat a entendre's amb Vox. La direcció nacional va intentar justificar a la líder extremenya amb allò de la proporció dels vots a cada comunitat. Una tesi que no serveix, perquè allò que marca la urgència dels pactes és la necessitat, no la quantitat.

Com que l'estratègia electoral del PSOE consisteix en agitar la por a Vox, Feijóo s'esforça per buscar el centre i desmarcar-se d'Abascal. Però en la mesura que els populars necessitin els diputats de Vox per governar, no tindran més remei que imposar el pragmatisme. El contrari, l'exquisidesa de María Guardiola, no és res més que una bombona d'oxigen a un sanchisme que s'agafa al clau ardent.

Contra la ideologia woke

María Guardiola no ha entès que la del 23-J, més que una contesa política, és una batalla cultural. Se'n va adonar al feu del PP més desacomplexat, durant la investidura d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Pesos pesants del partit com Mazón o Mañueco li van torçar el gest mostrant el seu malestar.

Guardiola va entendre que és un vers lliure en un Partit Popular disposat a assumir el marc ideològic de Vox per arribar a la Moncloa. Això significa espolsar-se alguns complexos i contrarestar la ideologia woke imperant al bàndol rival.

És així com María Guardiola va passar en 72 hores d'enarborar la bandera LGTBI o del bonisme amb la immigració, a cedir davant les urgències dels nous temps.