Un processisme a la baixa: de la república dels 8 segons a celebrar xiulets a Illa

Qui no es consola és perquè no ho vol, i el processisme sempre troba noves motivacions per aixecar l'ànim i pensar que no està tot perdut. Tant se val que els partits independentistes hagin perdut mig milió de vots en un any i la majoria social a Catalunya. Veure Salvador Illa escridassat en un concurs de castellers és satisfacció suficient per tapar totes les misèries.

No és estrany doncs que la classe dirigent processista i els seus altaveus hagin intentat explotar al màxim la imatge del "president del 155" escridassat pel "poble". Una campanya orquestrada pel mateix Carles Puigdemont, que ha tirat de populisme a les seves xarxes socials: “Quan ignores sistemàticament la població de Catalunya que va defensar el referèndum no esperis gaires aplaudiments del poble”.

És cridaner que Puigdemont apel·li al referèndum que ell mateix va menystenir en suspendre la declaració d'independència als vuit segons d'haver-la proclamat. Cosa que fins ara colava, però que cada cop li recorden més independentistes.

En tot cas, no ha faltat la claca que ha sortit ràpidament a beneir el missatge de Carles Puigdemont a les xarxes socials.

Com el diputat de Junts Salvador Vergés, puigdemontista on els hi hagi, que ha utilitzat expressions com “clam de la gent” o “pell de gallina” per definir l'esbroncada a Illa. Potser es va venir una mica amunt en dir que “ho donarem tot perquè les institucions tornin a liderar la lluita per la independència”. Sobretot tenint en compte la situació en què es troba Junts a les institucions catalanes.

També Salvador Cardús va voler fer un paral·lelisme al preguntar-se “com hauria reaccionat la gent si hagués entrat Puigdemont” en comptes d'Illa. Oblida que va ser Salvador Illa qui va guanyar les eleccions i qui va rebre els suports per formar govern, i no Puigdemont. I oblida també que no fa tant Puigdemont va fracassar en el seu intent de fer un bany de masses en el seu somiat retorn a Catalunya.

De l'èpica a la baixa política

Més enllà de l'anècdota, els tweets mofant-se de Salvador Illa no fa més que confirmar el declivi imparable en què viu instal·lat el procés. Han quedat lluny aquells temps de l'èpica en què només hi havia jornades històriques i frases grandiloqüents. Aquells anys en què dirigents aclamats venien Sueños de Libertad a masses enardides, i semblava que la victòria era només qüestió de temps.

Amb el temps no només va fracassar el procés sinó que es van destapar un per un els enganys d'aquella classe dirigent que va conduir les masses a la frustració. El contrast és més brutal amb l'ara d'uns líders vinguts a menys i discutits pel seu propi poble. També d'una classe dirigent que s'havia marcat una fita històrica i ha passat de la república dels vuit segons a aplaudir unes esbroncades.

Al fons es demostra que Carles Puigdemont no ha paït la derrota del 12 de maig i la presidència de Salvador Illa. L'expresident està nerviós perquè a les portes del congrés no té un projecte sòlid per oferir a una militància cada cop més disgustada amb la deriva del partit. Junts, gairebé sense poder territorial en municipis i diputacions, ha quedat aïllat al parlament i condemnat a ser oposició.

La situació es complica encara més per les pròsperes perspectives d'un PSC que s'està fent amb la centralitat del país com la vella Convergència. ERC ha deixat de ser l'enemic a batre i ha cedit el lloc als socialistes, ia Salvador Illa en particular. Però sense projecte ni massa social al darrere, un cop confirmat el fracàs de l'estratègia de l'exili, Puigdemont i el seu entorn han hagut d'abandonar l?èpica per abraçar la baixa política a cop de tweet.