El processisme obvia els assassinats a Catalunya la nit de Sant Joan

La legislatura ha començat amb polèmica. I no només per les amenaces del president del Parlament, Josep Rull, Ignacio Garriga i Sílvia Orriols.

Catalunya ha viscut una darrera setmana completament tràgica. A la nit de Sant Joan hi va haver tres assassinats, els dies anteriors, quatre més. I, de fet, aquest mes de juny està sent negre amb fins a 13 homicidis, una xifra esgarrifosa i de rècord que evidencien la crisi de criminalitat que pateix Catalunya.

Tot i això, el processisme ha optat per obviar aquesta realitat. I així es va poder comprovar a la sessió d'ahir al Parlament. El més curiós és que sí que es van fer referències a algunes morts, oblidant-se, això sí, dels recents crims de Sant Joan. Quelcom que només fa que reforçar la teoria que a alguns només els interessen aquelles morts de les quals poden treure rèdit polític.

Josep Rull, president d'una Mesa del Parlament amb majoria processista de Junts i ERC, va iniciar la sessió recordant "els vuit nous feminicidis i tres feminicidis vinculats a la violència vicària des del darrer ple de l'anterior legislatura". Per aquest motiu, “d'acord amb el protocol de dol del Parlament de Catalunya contra les violències masclistes, la Mesa convoca un minut de silenci” en acabar el ple.

Tot i això, no hi va haver cap referència ni minut de silenci per les tres morts violentes que hi va haver a Catalunya la nit de Sant Joan. Però n'hi ha més. Perquè Josep Rull no només va parlar dels assassinats "vinculats a la violència masclista".

El president de la Mesa processista del Parlament també va informar en el discurs inicial que "segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, des de l'inici d'aquest any 2024, hi ha un total de 1.034 víctimes mortes i desaparegudes a la Mediterrània".

En ple apogeu dels assassinats a Catalunya -13 en menys d'un mes i 7 l'última setmana-, la Mesa processista del Parlament va optar per tenir un record per a només algunes víctimes. Que es condemnin les morts de les dones assassinades per part de les parelles entra dins de la lògica i del consens. Tot i això, que s'obvien els assassinats recents fruit de l'auge de la criminalitat a Catalunya és una cosa que costa més d'entendre i justificar, sobretot perquè aquestes morts no encaixen amb el relat bonista de l'esquerra i del processisme. I, encara més, quan sí que es fan referències a les "morts a la mediterrània des de principis d'any".