Muntatge amb fotos de personatges
POLÍTICA

El processisme mediàtic aposta per noves eleccions

Veuen la repetició electoral com una darrera oportunitat de reunificar l'independentisme i mobilitzar l'electorat


La històrica derrota de l'independentisme a Catalunya, diumenge a la nit, ha obligat a obrir una reflexió per definir estratègies i recuperar la confiança dels electors. Els partits independentistes han perdut per primera vegada la majoria absoluta, i el constitucionalisme ha aconseguit la seva representació més gran al Parlament. Això ha provocat els nervis a l'entorn processista, començant per les seves terminals mediàtiques, que ja estan demanant noves eleccions.

El director de Vilaweb, Vicent Partal, considera “superada” la lluita per l'hegemonia a l'independentisme i apel·la a una reunificació sota el lideratge de Carles Puigdemont. Ho fa en un editorial titulat “La partida no s'ha acabat, eleccions a l'octubre amb un independentisme renovat”. Partal proposa la reconversió del partit de Puigdemont en un espai més obert i transversal, o una reedició de la coalició Junts pel Sí.

Puigdemont abans d'una roda de premsa a Argelers

També José Antich, director d'El Nacional, aposta per una entesa entre Junts i ERC amb la repetició electoral com a millor sortida. "Una repetició electoral tindria com a al·licient la possibilitat que Junqueras es pugui presentar, ja amb l'amnistia vigent", apunta el director del diari afí a Junts. “Veurem com juguen les peces els socialistes i també la musculatura negociadora de Junts i ERC”, afegeix.

A NacióDigital, un altre mitjà processista, es mostren clarament “a favor de la repetició electoral”. Així es titula l'article d'opinió de Germà Capdevila, on veu les noves eleccions com una oportunitat per “resoldre una vegada per totes les lluites fratricides” de l'independentisme. ERC i Junts “tenen a les mans forçar una repetició electoral que permeti fer una campanya no condicionada per la repressió de l'Estat”, proclama.

El bloqueig electoral com a oportunitat

En la mateixa línia que Germà Capdevila, Vicent Partal recorda que “Puigdemont ha fet una campanya en una inferioritat escandalosa de condicions, sense poder participar en els debats electorals ni recórrer el territori”. En canvi, assenyala que “a l'octubre, amb la tornada, té l'oportunitat de sacsejar el panorama polític i electoral”. El director de Vilaweb apel·la també a una “reflexió dels independentistes abstencionistes” per derrotar el constitucionalisme.

Tant Antich com Capdevila i Partal coincideixen que la impossibilitat d'Illa de formar govern és l'oportunitat que l'independentisme necessita per rescabalar-se. Perquè, segons assenyala l'articulista de NacióDigital, “el camí cap a la independència de Catalunya no avançarà fins que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es puguin enfrontar directament, cara a cara, en unes eleccions”. Amb la suma de Junts, ERC i la CUP, el processisme necessita nou diputats més per assolir la majoria absoluta.

Puigdemont vol governar

El pols és ara entre Salvador Illa i Carles Puigdemont. Els socialistes insten Junts a acceptar la clara victòria del PSC i negociar per facilitar la investidura del candidat. Però Carles Puigdemont afirma que té la capacitat per armar una majoria més àmplia, i anuncia la intenció de presentar-se a la investidura. La intenció és aconseguir el suport d'ERC i la CUP per governar en minoria amb l'abstenció del PSC.

La dimissió de Pere Aragonès obre una altra incògnita i és com es refarà ERC i sota quin lideratge. Si Oriol Junqueras pren l'alternativa com sembla així, el somni de la unitat independentista s'allunya perquè representa el sector més bel·ligerant amb Puigdemont. L?única possibilitat és que el sector crític d'ERC s'obri pas per reconstruir els ponts de la unitat, encara que això sembla més aviat improbable.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, intervé durant un míting del seu partit, al Teatre Sagarra, el 30 d'abril del 2024, a Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Catalunya (Espanya)

La repetició electoral que anhelen els processistes seria la confirmació d'un nou fracàs de la política catalana, instal·lada des de fa anys a la inestabilitat. Serien les novenes eleccions en 18 anys, una anomalia en un territori que sempre havia estat sinònim d'estabilitat. A més, no sembla que unes noves eleccions hagin de resoldre la lluita entre ERC i Junts, cosa que llançaria un escenari molt semblant al que ens trobem ara.

➡️ Política

Més notícies: