El processisme es juga noves eleccions després del 23J

Només falten sis dies perquè Espanya torni a les urnes. Diumenge que ve, 23 de juliol, ens toca decidir la composició del Congrés i el Senat i, per extensió, qui serà el nou president del Govern d'Espanya. Es tracta d'una etapa més després dels comicis municipals del maig i podrien no ser les darreres eleccions a curt termini. Perquè el que passi aquest diumenge a Catalunya marcarà -i molt- l'estratègia electoral a la nostra comunitat.

A ningú se li escapa que hi ha diverses eleccions dins de les generals del dia 23 . La guerra és entre Sánchez i Feijóo, entre el bloc d'esquerres, els seus socis nacionalistes i els partits de dreta. Però hi ha altres batalles importants. A Catalunya els partits processistes es juguen molt més del que sembla a simple vista.

Si es confirma la victòria folgada de Feijóo, Junts i ERC passaran a ser meres comparses al Congrés. No tindran cap influència, de manera que res del que passi a Madrid tindrà efectes secundaris a Catalunya. Ara mateix el PSC i Salvador Illa mantenen el Govern d'Aragonès a canvi del suport de Rufián al Congrés. Però això s'acabarà presumptament a partir de dilluns.

Sense els suports socialistes, ERC serà encara més feble al Parlament de Catalunya. Si a més aquest diumenge Junts queda davant d'Esquerra, la posició de Pere Aragonès queda tan debilitada que no tindrà més remei que convocar eleccions abans de finalitzar l'any. Només si Gabriel Rufián aconsegueix superar Míriam Nogueras amb relativa facilitat (10 escons a 8, per exemple), estaríem potser davant d'un altre escenari. Si fos així, no hem de descartar l'entrada de Junts al Govern, en una mena de trinxera processista.

Acabat oficiosament el Procés, Junts i ERC no saben gaire què fer ni cap on anar. Si a més el PP i Vox governen a Espanya i el PSC guanya les generals a Catalunya –el més plausible– la seva posició queda molt tocada. Un Govern processista amb tots dos i potser la CUP, els permetria continuar pagant al seu entorn i refugiar-se a partir dels càrrecs públics. L'excusa de "plantar cara a la dreta" els ve com a anell al dit per mantenir la Generalitat fins al 2025.

Ara bé, ERC i Junts no se suporten i ja ni ho amaguen. Només que Míriam Nogueras superi per un vot Rufián, les bases de Junts exigiran als seus plantar batalla i anar a eleccions al Parlament. Tot pot passar amb els partits processistes i el resultat d'aquest diumenge marcarà el futur a curt termini. El cicle electoral potser encara no s'ha acabat per als catalans.