El processisme, eufòric per la primera victòria en anys, avisa del que ve ara

L'aprovació de l'amnistia al Congrés dels Diputats per 177 vots a favor i 172 en contra ha provocat l'eufòria als partits processistes. Cadascú a la seva manera, perquè Junts s'apunta el gol quan afirma que “la confrontació dóna resultats”, i ERC recorda que l'amnistia estava entre les seves promeses. Però, en tot cas, és la primera victòria del processisme després de molts anys d'acumular fracàs rere fracàs.

Gabriel Rufián ha advertit des de la tribuna del Congrés que això només acaba de començar i ha posat el referèndum d'autodeterminació com a propera parada. Un advertiment a què s'ha sumat Pere Aragonès, en afirmar que “tindrem referèndum” i que Catalunya “votarà sobre el seu futur en llibertat”. També el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha dit que "no s'acaba res" i que és "el principi d'una lluita en igualtat de condicions per fer possible el referèndum".

Igualment, l'entorn de Junts ha començat a vendre la idea de l'amnistia com a principi de més gran, que ha de ser el referèndum. La diputada Míriam Nogueras s'ha dirigit al Congrés dient que “avui tenim més clar que mai que la independència no depèn de vosaltres”. La propagandista de capçalera del partit, Pilar Rahola, ha celebrat l'aprovació de l'amnistia amb el missatge “ara comença la gran batalla”.

Un altre dels que s'han pronunciat han estat Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium i un dels presos polítics indultats pel Govern de Pedro Sánchez. L'activista ha titllat l'amnistia de "victòria incontestable dels Països Catalans" i ha reiterat el seu ja conegut eslògan "ho tornarem a fer". Un missatge semblant al de Josep Rull, que parla de “victòria incontestable de Catalunya” i destaca “la voluntat de ser lliures”.

Escepticisme a l'independentisme

Més enllà del discurs de les cúpules i els seus líders, els independentistes són escèptics pel que fa al referèndum d'autodeterminació. Són molts els qui pensen que la intenció del Govern no és el compromís amb l'autodeterminació sinó al revés, la integració de Catalunya al constitucionalisme espanyol. També creuen que no hi ha motiu per celebrar res després d'una dècada llarga de derrotes i decepcions.

L'eufòria desmesurada dels partits processistes, els líders i els terminals mediàtiques contrasta amb l'escepticisme de les bases. I això evidencia la distància cada vegada més gran entre les cúpules d'ERC i Junts i l'independentisme de base, que els acusa de trair el mandat del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. A més, hi ha una gran desconfiança envers el Govern i el seu veritable compromís amb les aspiracions de l'independentisme, per molts draps calents que intentin posar els dirigents processistes.

Un motiu més per barallar-se

Tot just finalitzada la votació, l'eufòria ha donat pas a les puies i la pugna entre Junts i Esquerra pel control del relat. Els republicans consideren que és una victòria seva després d'anys de lluita en què, segons ha dit Junqueras, s'han sentit molt sols. En canvi, a Junts venen la idea que després d'anys de complicitat estèril entre ERC i el PSOE han hagut de venir ells per posar ferms els socialistes i aconseguir un èxit històric.

Ara comença la batalla, com diu Pilar Rahola, però no serà un camí de roses cap al referèndum com planteja ella sinó més aviat al contrari. Primer caldrà veure si es pot aplicar l'amnistia, perquè ara comença la batalla judicial i no el Govern no ho tindrà gens fàcil. Qüestions com el català a Europa, que ha quedat en un calaix, demostra que una cosa són les bones intencions i una altra el compliment del que s'ha promès.

El que sembla és que més enllà de si l'amnistia es pot aprovar o no i si el referèndum és realment una opció, avui serveix com una raó més per barallar-se entre ERC i Junts. Aquest és un altre dels retrets que fan els independentistes, que fa temps que reclamen unitat entre els partits. L'eufòria del moment contrasta amb la situació actual d'ERC i Junts, en un declivi imparable i sense majoria a Catalunya.