El processisme assumeix la seva derrota

"L'independentisme serà clau per a la investidura de Pedro Sánchez" o "el PSOE haurà de resoldre el conflicte polític que hi ha a Catalunya". Aquests són només dos exemples de les moltes frases i sentències que han pronunciat veus destacades del processisme després de les eleccions del 23 de juliol. Tot i perdre vots i escons a grapats, ERC i Junts intentaven llepar-se les ferides després de la patacada electoral del 23J en un intent d'autoconvèncer-se que la derrota no havia estat tan dramàtica.

Certament, els dos partits processistes seran clau a l'hora que Pedro Sánchez intenti ser investit com a nou president del govern. Però la seva suposada posició de força es veu condicionada per un element que, paradoxalment, els deixa més febles. I és que no investir Pedro Sánchez els aboca a una repetició electoral que no els convé. L'exemple més clar és ERC: a les municipals van perdre 300.000 vots, i a les generals 400.000; quants en poden arribar a perdre si hi ha repetició electoral?

Així, malgrat proclames triomfalistes, els agents del processisme són els primers que són conscients de la crua realitat. El 'procés' s'ha acabat, s'han acabat les grans exigències i toca tornar a demanar allò que el catalanisme polític ja demanava fa dues dècades. I és que, tot i que Junts ha iniciat les converses amb PSOE (o fins i tot amb PP) demanant un referèndum i l'amnistia, tothom sap que investiran Sánchez per molt menys.

Tot i que a Junts hi ha un sector més intransigent, també n'hi ha un altre de més pragmàtic, i mentre uns demanen la lluna, els altres aposten per unes exigències molt més assumibles per al PSOE. La primera és que es pugui parlar en català al Congrés. Es tracta d'una reivindicació històrica dels partits catalanistes que, sens dubte, els socialistes podrien acceptar. Això sí, sempre que s'assegurin la presidència del Congrés, cosa que encara no és clara.

Mentrestant, Esquerra aparca la independència i demana el traspàs de Rodalies i un nou acord de finançament. Dues peticions que ens transporten al 2010, quan aquestes eren algunes de les principals aspiracions d'Artur Mas i companyia. Encara parlant d'ERC, un històric com Joan Tardà demanava també la possible oficialitat de les seleccions esportives catalanes. Una altra petició catalanista digna dels anys 90.

Ja veurem fins on pot assumir el PSOE, que és clar que hauran de donar coses a ERC i Junts. I algunes hauran de ser vistoses perquè els processistes ho puguin justificar davant del seu electorat. Però també és evident que republicans i juntaires han assumit el seu fracàs i que, malgrat demanar formalment referèndums i amnisties, saben que es tracta d'una via morta i sense futur. Per això ja demanen competències i més diners, com ha fet històricament el catalanisme.