Europa Press El processisme treu una altra vegada el comodí del referèndum per tapar els seus fracassos.
ERC i Junts necessiten vendre il·lusió davant el fiasco de l'amnistia, el traspàs de Rodalies i el finançament singular
El processisme travessa una crisi de divisió interna i pèrdua de vots, i els seus líders no acaben de trobar la manera de revertir-ho. Les bases independentistes han girat l'esquena a ERC i Junts, a qui responsabilitzen del fracàs del Procés. Per contrarestar les acusacions de traïdors i botiflers, els partits processistes intenten reivindicar l'herència del referèndum de l'1-O.
Els líders processistes tornen a treure l'autodeterminació | RTVE
En l'independentisme hi ha dues corrents. La corrent més purista diu que els catalans ja van votar en un referèndum que consideren legal, i que la tasca dels partits ha de ser simplement l'aplicació del seu mandat. Una altra corrent considera que aquell referèndum no compta amb prou legitimitat internacional, i que cal obrir una nova etapa de negociació amb l'Estat per pactar un nou referèndum.
ERC i Junts segueixen la mateixa estratègia
ERC va ser el primer partit independentista a baixar del carro de l'1-O i apostar per una nova etapa de distensió que culmini amb un nou referèndum. Junts ha abanderat durant anys la tesi de la confrontació, considerant-se legítims hereus de l'esperit de l'1-O. Però el pacte de Carles Puigdemont amb el PSOE els situa clarament en un altre escenari, el d'un nou referèndum acordat.
Amb alguns matisos, les estratègies d'ERC i Junts per assolir la independència de Catalunya amb prou feines es diferencien.
ERC aposta per eixamplar la base amb la inclusió de sectors no estrictament independentistes, amb el referèndum com a horitzó. Junts també aspira a impulsar una llei de referèndum al Congrés dels Diputats com a sortida negociada al conflicte de Catalunya.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han tornat a treure aquests dies el comodí del referèndum per tapar els seus fracassos.
El líder d'ERC va triar una entrevista a RNE per tornar a apel·lar al referèndum com a única via de resolució democràtica del conflicte. Carles Puigdemont va aprofitar les recents declaracions de José Luis Rodríguez Zapatero per tornar a reivindicar el dret d'autodeterminació de Catalunya.
“El problema només es tancarà amb la fórmula que els catalans validin, sigui acordada o unilateral. I aquest camí es pot recórrer de totes les formes legítimes, mentre no renunciem a l'objectiu final”, va formular Puigdemont.
“Nosaltres sempre estarem a favor de votar”, va dir Junqueras, “i treballarem per ampliar la majoria independentista quan arribi el moment”.
Un comodí per tapar el seu fracàs
Junqueras i Puigdemont utilitzen el comodí del referèndum per amagar el fracàs de les seves respectives estratègies a Madrid i a Catalunya. ERC i Junts han aconseguit importants concessions que finalment no s'han materialitzat, com l'amnistia, el finançament singular o el traspàs de Rodalies i les competències en immigració. Això augmenta l'animadversió dels independentistes cap a aquests partits i els seus líders, que per contrarestar-ho treuen una altra vegada el referèndum.
L'independentisme va de capa caiguda | Europa Press
El referèndum és precisament la màxima expressió del processisme, perquè permet als seus líders seguir empenyent la pilota cap endavant. És un horitzó improbable, una promesa buida, però que serveix per distreure l'atenció.
A més, les enquestes assenyalen que no només ha caigut el sentiment independentista sinó que també s'ha punxat el globus de l'autodeterminació. El percentatge de catalans a favor d'un referèndum ha baixat del 80% a amb prou feines un 60%. La qual cosa resta cada vegada més credibilitat a uns líders que han perdut el seu capital polític per seguir precisament aquesta estratègia.
Més notícies: