Tomàs Molina o quan la política es converteix en un mem

A hores d'ara, tot Catalunya ja ha vist el vídeo de Tomàs Molina a l'inici de la campanya electoral parlant d'Eurovisió. Per si de cas -i pel seu propi plaer- el tornem a adjuntar perquè l'inici de setmana sigui menys dur:

La incorporació de l'home del temps de TV3 a les llistes d'ERC va intentar ser un cop d'efecte doble, tant per al 12 de maig com per a les europees. Esquerra va veure a Tomàs Molina un perfil mediàtic, una de les cares més conegudes de la televisió pública. Les seves primeres aparicions com a polític van ser complicades i Molina va desaparèixer fins passat el dia dotze.

Tomàs Molina ho intenta, és clar, però no acaba d'entendre que fer discursos electorals no és fer vídeos per a Instagram o tiktok. Per dir banalitats, no cal anar a buscar mediàtics ni inventar-se una secció del temps diària a les xarxes d'ERC perquè així Molina tingui el seu espai durant la campanya.

Probablement, el fitxatge del de Badalona és una jugada a la desesperada davant de les males perspectives electorals. Entre la militància republicana no ha agradat gaire que Diana Riba, dona de Raül Romeva, i Tomàs Molina siguin els dos primers de la llista mentre s'hagi prescindit de Jordi Solé.

Recorda, a més, l'etapa més fosca del Procés, quan les llistes polítiques es van copar d'activistes, famosos, cantants, escaladors i actors. No cal recordar com va acabar allò i sembla que determinats partits no aprenen i creuen que poden solucionar els seus problemes com si es tractés de futbol.

És possible que els republicans busquin alguna cosa diferent després del que va passar fa poc més de dues setmanes. Les eleccions europees són estranyes, la participació serà baixa i potser pensen que poden apel·lar al vot a partir de la simpatia de Tomàs Molina.

El problema és que el seu fitxatge tensa una mica més un partit que viu al límit i no hi ha cap opció que l'home del temps obtingui l'acta de diputat. El pas de Molina per la política serà breu, més si ERC no governa a la Generalitat i no el pot recol·locar.

Haurà estat, doncs, una aparició curiosa, anecdòtica, un mal intent d'un partit massa ple aquests darrers temps de polítics professionals. El que haurien d'haver buscat, més que un home del temps, és un professional que fes valdre la política.