La premsa processista salva (una altra vegada) Carles Puigdemont

Aquest dimarts, al Congrés, Junts per Catalunya va apostar per tombar la llei d'amnistia. Míriam Nogueras va parlar de “no deixar ningú enrere”. Tot i això, el motiu principal per acabar rebutjant un text que havien avalat uns dies abans són els temors que Carles Puigdemont no es pugui acollir a l'oblit penal després dels últims moviments dels jutges del cas del Tsunami i de la trama russa.

Si Pedro Sánchez és president és perquè el PSOE va accedir que la legislatura girés al voltant de l'amnistia que els juntaires posaven com a exigència. En el primer examen per a la llei, Junts va decidir tombar el text i distanciar-se de la resta de Frankenstein 2.0. Ara vénen unes setmanes per continuar negociant, encara que el marge per a tothom és més aviat escàs a causa de les exigències legals que ha de tenir la llei si vol superar el filtre del Tribunal Constitucional i de la Unió Europea.

Que pràcticament no hi ha marge per fer un text que beneficiï Puigdemont i alhora avalin el TC i la UE, ho sap Junts, el PSOE i fins i tot la premsa processista. Tot i això, aquests últims s'han mostrat, en línies generals, benèvols amb l'estratègia de Nogueras i companyia, comprant-los pràcticament la totalitat del relat.

Un exemple és NacióDigital, proper a ERC, que destaca que ara la negociació s'allarga i assenyala el PSOE en “negar-se incloure més canvis al text”. Una mica més crític es mostra el Diari ARA, encara més proper als republicans, que malgrat remarcar “l'estratègia negociadora” Junts i que són al Congrés per defensar allò que és seu i poca cosa més, admeten que a “no és segur que el PSOE tingui incentius” per cedir davant d'ells les properes setmanes.

Evidentment, els mitjans més afins a Puigdemont compren el relat juntaire. El Nacional remarca el temps que guanyen els negociadors de Junts, alhora que posa el focus sobre el PSOE. I a elMón destaquen que Junts manté el pols amb el PSOE i que amb el seu 'no' li envien una advertència a Pedro Sánchez.

En línies generals, doncs, poques crítiques al gir de 180 graus que ha fet Junts, que en pocs dies ha passat d'avalar la llei d'amnistia a tombar-la al Congrés amb PP i Vox. El domini del relat sempre ha estat una fortalesa dels exconvergents i, fent un repàs a la premsa subvencionada pel processisme, torna a ser evident.

Divisió al càrtel processista

No només els mitjans subvencionats formen part del càrtel processista. Aquí també hi entren, entre d'altres, els principals partits de l'independentisme institucional. I en aquest escenari és on el càrtel està totalment dividit.

ERC, presoner del PSOE per una qüestió ideològica i d'aritmètica parlamentària al Parlament, està lligat de peus i mans a Pedro Sánchez. La mostra la vam tenir ahir, en què van votar a favor de la llei d'amnistia malgrat haver-hi presentat esmenes.

Després del 'no' de Junts i, segurament, veient que una altra vegada perdien la batalla del relat dins del processisme, els principals dirigents republicans van sortir a criticar de manera contundent la decisió de Nogueras i companyia.

Oriol Junqueras, que ahir estava de turisme pel Congrés, va acusar els seus exsocis de no voler “salvar centenars de persones perseguides injustament”. Gabriel Rufián no es pronunciava directament, però avalava publicacions a X que deixaven clar que el 'no' juntaire es deu “a posar Puigdemont per sobre de centenars de persones que s'haguessin beneficiat” de la llei d'amnistia. El senador republicà Joan Queralt republicava un missatge que deia que la decisió dels de Míriam Nogueras “deixava a la cuneta milers d'afectats per la repressió”. Per la seva banda, Diana Riba, eurodiputada d'ERC, acusava directament Junts de “manca de solidaritat”, en un missatge també republicat per Gabriel Rufián.