Primer pla de Pedro Sánchez amb cara de preocupació i primer pla mitjà de Carles Puigdemont rient. De fons, una foto de la Mesa del Congrés dels Diputats

POLÍTICA

Junts es carrega la llei d'amnistia i constata que la legislatura no té cap sentit

Junts per Catalunya vota en contra a la votació final i la llei d'amnistia torna a la comissió de Justícia. Dos mesos i mig després d'investir Sánchez, la legislatura col·lapsa

La XV legislatura d'Espanya va camí de convertir-se en una sèrie de Netflix. Després d'una votació per a la Mesa in extremis i una investidura on Carles Puigdemont es va baixar els pantalons davant Sánchez, la votació al Congrés per aprovar la llei d'amnistia ha tornat a evidenciar que aquesta legislatura neix tocada de mort. No oblidin que entre l'inici del mandat i aquest 30 de gener el PSOE va regalar les competències d'immigració a Junts. I tot això en tan sols dos mesos i mig.

Però no ens desviem del tema. La votació de la llei d'amnistia havia de ser un tràmit pur per a Frankenstein. El problema hauria d'haver arribat després, després de ser aprovada. Doncs res, els problemes han arribat molt abans.

Junts per Catalunya li ha agafat gust a jugar al xantatge i portar al límit qualsevol votació. La política a les seves mans sembla un joc on es van repetint les mateixes conductes. Aquesta vegada amb l'amnistia pel mig. Pedro Sánchez ja havia acceptat esmenes les darreres setmanes i va arribar a introduir delictes de terrorisme que no fossin "violacions greus de drets humans". Va ser una línia vermella que Ferraz va superar perquè és el que hi ha mentre el PSOE necessiti els vots de Puigdemont.

Muntatge amb un primer pla de Carles Puigdemont i un altre de Míriam Nogueras amb cara seriosa. De fons, una imatge difuminada de diversos escons del Congrés dels Diputats

La proposta de llei, doncs, va sortir de la Comissió de Justícia amb els vots a favor del Frankenstein 2.0, entre els quals els de Junts per Catalunya. Això va passar fa només una setmana. Doncs aquest 30 de gener, Míriam Nogueras –la veu de Puigdemont al Congrés– ha amenaçat des de primera hora que la seva formació votaria en contra de la llei si no s'acceptaven noves esmenes. El PSOE s'ha mostrat inflexible per primer cop i la proposta de Junts no ha prosperat, de manera que es trencaven les negociacions entre els dos partits.

L'argument de Junts per Catalunya és que cal ampliar encara més els delictes que cobreix la llei d'amnistia. Els moviments de diversos jutges les darreres setmanes estrenyen el setge a Carles Puigdemont i Marta Rovira, buscant tot allò que la llei d'amnistia no recull. És el que té quan el poder legislatiu assenyala i acusa el judicial, que de vegades es rebota i respon.

El problema és que fins i tot per al PSOE es feia impossible acceptar les noves esmenes de Junts, imaginin-se. I el resultat final era l'esperat: la llei d'amnistia no ha prosperat i torna a la casella de sortida, a la Comissió de Justícia.

Pedro Sánchez assegut al congrés amb expressió pensativa i mirant cap avall

La llei d'amnistia pot tornar-hi, però la legislatura el Govern Sánchez queda encara més tocat

És evident que Junts i el PSOE poden continuar pactant i la llei d'amnistia es pot tornar a votar al Congrés. El procés es dilata, però no s'ha acabat des del punt de vista tècnic. Una altra cosa és què passa amb una legislatura tocada de mort. Perquè la llei d'amnistia era la cosa necessària perquè la legislatura avanci. Sense llei no hi haurà pressupostos i el Gobierno queda penjant d'un fil.

I, encara que Puigdemont i Sánchez tornin a ser amics i hi hagi cessions i pactes, queda clar que així no es va enlloc. La política és una altra cosa, implica planificació i fer els deures. El Gobierno de l'Estat no pot dependre del que pensi cada dia Carles Puigdemont.