Nobel Prize La Premi Nobel de la Pau que incomoda a l'esquerra
Fa més d'un any que progres i feministes callen sobre el que passa a l'Iran
Narges Mohammadi, periodista i activista pels drets humans, ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2023. Se li ha concedit en reconeixement a la seva lluita denodada pels drets i la dignitat de les dones a l'Iran. Actualment està complint una llarga condemna de presó al seu país.
La designació del premi, aquest divendres, ha descol·locat una esquerra que sempre s'ha posat de perfil amb la causa iraniana. També el feminisme, que ha deixat soles les dones iranianes en la seva lluita contra la tirania islamista. A Espanya ia Catalunya, la “islamofòbia” ha estat el pretext per defugir qualsevol crítica.
El premi Nobel de la pau pot servir per donar a conèixer la figura de Nohammadi i posar en valor la lluita contra el totalitarisme islamista. El reconeixement es produeix després de més d'un any de protestes a l'Iran. Una cosa tan simple com no anar tapades pot suposar la presó i la mort per a les dones, mentre que aquí el vel islàmic s'idealiza i es reivindica com un acte de llibertat.
El silenci còmplice de l'esquerra
L'esclat de les revoltes a l'Iran va agafar a contrapeu una esquerra que va trigar dies a denunciar la situació, i ho va fer de mala gana. La connivència dels progres amb el món islàmic va impedir que abracessin la noble causa de les heroiques dones iranianes. En canvi, utilitzen tota la seva vehemència contra qualsevol intent de les democràcies occidentals de protegir la integritat de les dones musulmanes.
Irene Montero, de perfil davant de l'islamisme | GTRES
Narges Mohammadi va ser detinguda per primera vegada el 2011, i tancada diversos anys per ajudar els activistes empresonats i les seves famílies. Ha pagat la seva oposició al règim islàmic iranià amb la presó i els abusos. El món el reconeix avui “per la lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i els seus esforços per promoure els drets humans i la llibertat per a tothom”.
El comitè que ha lliurat el premi esmenta també Masha Amini, la jove de 22 anys la mort del qual sota custòdia policial va desfermar les protestes a l'Iran. Avui continuen morint dones per rebel·lar-se contra la imposició de la llei islàmica. L'esquerra i el feminisme han estat tot aquest temps en un incomprensible silenci còmplice.
Irene Montero sí que s'ha pronunciat
La repercussió del premi Nobel pot servir per canviar la perspectiva. La mateixa Irene Montero s'ha afanyat a celebrar la designació, en un tuit on fa referència a “la repressió, la violència política i sexual”, però no a la dictadura islàmica. Sí que esmenta explícitament el lema de la revolta iraniana “Dona, Vida i Llibertat”.
La retòrica feminista del Govern contrasta amb les relacions diplomàtiques amb països on impera la dictadura islàmica. Dones activistes iranianes a Espanya denuncien el doble raser del Ministeri d'Exteriors espanyol. D'una banda simpatitzen amb la causa, però de l'altra es neguen a prendre mesures apel·lant a les relacions cordials amb l'Iran.
De moment, la consellera de Feminismes de la Generalitat, Tània Verge, no s'ha pronunciat sobre el premi Nobel de la pau 2023. Va ser la mateixa que aquest estiu va anunciar el burquini a les piscines. Una bona mostra de la contradicció flagrant entre aquest feminisme retòric i la connivència amb l'islamisme opressor.
Més notícies: