El PP té un problema a Barcelona: Feijóo imposa Sirera i reobre les tensions internes

El nomenament de Daniel Sirera al capdavant de la nova junta local del PP a Barcelona ha obert una esquerda al partit. La decisió, impulsada directament per Alberto Núñez Feijóo, pretén reforçar l'estructura del PP català de cara als pròxims comicis generals. Però, en lloc d'unir, ha provocat malestar entre les files del partit a Catalunya.

Des del PP local lamenten que Gènova hagi pres la decisió sense consultar-la amb els òrgans territorials, cosa força habitual. Fins ara no existia una junta local a la capital catalana. La seva creació altera l'equilibri intern del partit i retalla competències a la direcció provincial, presidida per Manu Reyes, alcalde de Castelldefels.

Fonts del PP català admetien a La Vanguardia que l'anunci "ha sorprès" i que es torna a repetir el patró de decisions "dissenyades des de Madrid" sense debat intern. Ja va passar, recorden, amb les renovacions a Girona i Tarragona, també impulsades per la direcció nacional.

Feijóo busca consolidar el partit a Catalunya, on el PP va obtenir sis escons a les últimes generals davant dels dinou del PSC. Barcelona, amb més d'un milió i mig d'habitants, és clau per a qualsevol avanç electoral. La nova estructura aspira a activar la militància i reforçar el missatge popular a la capital.

Les aigües locals baixen revoltades

Tanmateix, la figura de Daniel Sirera no està exempta de polèmica. El dirigent manté una estreta relació amb l'expresident valencià Carlos Mazón, que va dimitir després de la gestió del desastre de la DANA que va deixar 229 morts. Sirera va ser el seu cap de gabinet al PP valencià i ha sortit en la seva defensa.

En una entrevista recent, va acusar el Gobierno "d'aprofitar els morts per desgastar el PP" i va sostenir que la caiguda de Mazón respon a "una estratègia política del PSOE per forçar eleccions a la Comunitat Valenciana". Les seves declaracions han incomodat part de la direcció, que considera inoportuna la seva implicació en un cas tan delicat.

Malgrat les crítiques, Feijóo ha apostat per ell com a figura de confiança per reactivar el partit a la capital catalana. A l'entorn popular reconeixen que Sirera és un dirigent experimentat i amb bona implantació municipal, però el seu perfil no té el recorregut d'Alejandro Fernández o Xavier García Albiol. Perquè, indiscutiblement, Fernández i Albiol s'han imposat a Gènova pels mèrits propis dels seus respectius èxits electorals.

La direcció autonòmica intenta rebaixar el to i presentar la decisió com un pas "estratègic" per preparar el futur. Però en privat diversos quadres del partit coincideixen. El PP té un problema a Barcelona, i no només d'estructura, sinó també de convivència interna.