El PP de Catalunya s'erigeix en dic de contenció de la Gran Coalició amb el PSOE

Alejandro Fernández és un dels polítics de la setmana per la publicació del seu llibre A calzón quitao, on afronta sense embuts les qüestions més incòmodes del seu partit. El líder del Partido Popular de Catalunya aborda l'erràtica estratègia d'aliances de Gènova i acusa la direcció nacional del fracàs crònic dels populars a Catalunya.

És de sobres coneguda la distància entre el tarragoní i l'actual direcció nacional. Una distància que es va engrandir quan Fernández va criticar el festeig a Junts després de les eleccions generals de juny de 2023 i que ara torna a evidenciar-se amb la publicació d'aquest llibre que esmena la plana a la direcció encapçalada per Alberto Núñez Feijóo.

Aquesta vegada no només s'ha referit a les relacions amb Junts, sinó que ha estat taxatiu en la necessitat de donar un gir decidit a la dreta. Fernández, que exerceix de líder de l'oposició de facto a Catalunya, marca també el camí de l'oposició al Congrés. Davant dels cants de sirena de la Gran Coalició amb el PSOE, el referent de la dreta a Catalunya defensa l'aliança amb Vox com a única alternativa de govern.

El fantasma de la Gran Coalició amb el PSOE

Alejandro Fernández adverteix de l'error d'explorar qualsevol aliança amb el PSOE mentre estigui dirigit per Pedro Sánchez. Critica la intransigència de Vox volent imposar el seu programa malgrat que el PP li treu més de cent diputats. Però al mateix temps reconeix que és l'única variant viable per oferir als espanyols un gran pacte d'estat per acabar amb el socialisme i el separatisme.

El desafiament a Gènova no és baladí, sobretot després de la consecució d'una aliança entre la CDU i l'SPD a Alemanya. Això ha revifat la idea d'una Gran Coalició amb el PP a la Moncloa i un suport extern del PSOE. Les elits econòmiques continuen pressionant per un govern centrista que expulsi els radicalismes a esquerra i dreta.

La coalició alemanya coincideix amb un atrinxerament de l'establishment europeu davant l'auge de la dreta radical a nivell global. A Espanya, les elits intenten convèncer Feijóo de pactar amb el PSOE per blindar l'Agenda 2030 davant l'aventura ultraconservadora d'una aliança amb Vox. A Gènova també hi ha un creixent recel a pactar amb Santiago Abascal, per la por que Vox acabi fagocitant els populars.

El creixement a Catalunya, clau

Però Alejandro Fernández adverteix de les conseqüències de cedir davant la temptació de girar cap al centre. Recorda que la defenestració de Cayetana Álvarez de Toledo el 2019 va portar el retrocés del PP davant el creixement de Ciutadans i sobretot de Vox. Perquè el PP tingui un projecte guanyador cal un PP desacomplexat i amb una aposta clara al País Basc i a Catalunya.

Fernández ve dels anys més durs del processisme i assisteix ara a l'aliança entre el socialisme i el separatisme a Catalunya. Per això té clar que no hi ha res a negociar ni amb Junts ni amb el PSOE. Al contrari, és partidari de reforçar l'espai de la dreta constitucionalista que representen el PP i Vox.

No és casual que Alejandro Fernández s'hagi desmarcat del cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana al Parlament. Amb això s'erigeix com a veritable cap de l'oposició davant el PSC, però també envia un clar missatge a Gènova. Figures com la seva o la d'Isabel Díaz Ayuso aixequen un dic de contenció davant la temptació de la Gran Coalició entre el PP i el PSOE.