Portugal, un altre país europeu que endureix la política de regularització d'immigrants

En una mesura dràstica i decisiva, Portugal ha implementat noves regles migratòries que eliminen la possibilitat de regularitzar immigrants que no tenen un visat consular de residència. Aquest canvi va entrar en vigor aquesta setmana després de la publicació de les modificacions legals.

El decret llei publicat esmena la llei vigent i deroga els procediments de permisos de residència basats en manifestacions d'interès. Segons el resum del decret, el govern considera que la possibilitat de regularitzar immigrants sense un visat consular de residència era una mesura “irregular”. Segons l'executiu portuguès, comprometia “els principis assumits per Portugal i els seus socis europeus a l'espai Schengen”.

Aquest nou marc legal posa fi al règim que permetia a un estranger ingressar Portugal amb un visat de turista i després sol·licitar un permís de residència. En el seu lloc, ara cal que els immigrants tinguin un contracte de treball o una solució prèviament gestionada a la xarxa consular portuguesa abans de la seva arribada al país. L'executiu portuguès s'ha justificat assenyalant “l'abús excessiu” d'aquesta drecera legal per als il·legals.

La derogació dels articles que permetien la legalització de turistes estrangers a Portugal, serà seguida per una “revisió de la llei general al parlament” en els propers mesos. Aquesta revisió busca alinear la política migratòria portuguesa amb els estàndards i les expectatives de l'espai Schengen, reforçant els controls i les regulacions per a l'entrada i la permanència d'estrangers al país.

A més d'endurir les condicions per a la regularització, el govern portuguès ha anunciat la creació d'una estructura de missió per regularitzar els processos pendents. Aquest equip treballarà per agilitzar i resoldre les sol·licituds en curs, sota les noves normatives establertes.

El Pla d'Acció per a les Migracions presentat pel govern portuguès prioritza ciutadans de països lusòfons, així com perfils qualificats i estudiants universitaris. Aquesta prioritat reflecteix un intent d'atreure talent i enfortir els lligams amb la comunitat lusòfona global. Alhora, intenten controlar i regularitzar de manera més estricta el flux migratori.

La resposta a aquestes noves mesures ha estat variada. Mentre alguns sectors aplaudeixen la decisió del govern portuguès d'enfortir les polítiques migratòries i alinear-se amb els compromisos europeus.

Altres critiquen l'impacte que aquestes mesures podrien tenir a la comunitat immigrant. Tot i així el resultat del partit de dreta nacionalista CHEGA a les últimes eleccions demostra que és una preocupació recurrent al país.

Un fenomen internacional

Així doncs, Portugal s'uneix a Dinamarca o al Regne Unit a la creixent onada que pretén posar ordre al descontrol migratori que pateix Europa. El Regne Unit va arribar a un acord amb Rwanda per deportar-hi els seus il·legals. Per la seva banda, el govern de Meloni va signar un acord entre Itàlia i Albània per establir els il·legals en aquest segon país, descongestionant Itàlia.

El govern socialdemòcrata danès ha implementat un pla per frenar la immigració. Aquest consisteix en l'enduriment de les condicions d'asil, d'una banda, i l'agilitació de les deportacions dels irregulars, de l'altra. El resultat és clar, Dinamarca amb 6 milions d'habitants va rebre només 2.255 sol·licitants d'asil, comparat amb 13.000 a Irlanda (i la mateixa població) i els 165.000 que va rebre Espanya.

Ara els sol·licitants d'asil es poden quedar menys temps al país. I els que es queden són sotmesos a un programa d'integració i distribució per evitar la massificació dels barris més castigats per la pressió migratòria.

En contrast amb la postura de Portugal i tants altres estats europeus, Espanya ha pres un camí diferent. Al maig, el govern espanyol va aprovar la consideració d'un pla per regularitzar 500.000 immigrants il·legals, marcant una diferència notable en les polítiques migratòries dels dos països ibèrics.