Collage de deu retrats d’homes joves i adults amb diferents expressions facials
POLÍTICA

Un polèmic estudi atribueix els atemptats de la Rambla i Cambrils a la discriminació

Els usuaris a les xarxes es mostren indignats: 'Si al final els culpables de tot serem nosaltres…'

La televisió pública catalana ha tornat a desfermar la indignació. En el seu darrer reportatge, ha difós un estudi que suggereix que els terroristes dels atemptats de 2017 es van radicalitzar a causa de la “discriminació” i la “segregació”. La tesi implícita resulta explosiva. I és que part de la culpa d’aquella massacre recauria en la mateixa societat catalana per no haver sabut acollir i integrar

L’estudi, liderat pels Mossos i diverses universitats, assenyala que els llaços familiars, les amistats i la integració social dels joves de Ripoll no van ser suficients per frenar la seva radicalització. Segons la investigació, aquests “factors protectors” van ser superats per altres de “risc”, com el sentiment d’exclusió cultural, la discriminació o la manca d’identitat

D’aquesta manera, diuen els autors, la cèl·lula terrorista va caure en la radicalització perquè “els factors de risc formaven una xarxa compacta” que es retroalimentava. Mentrestant, les amistats, l’escola o la feina eren vincles “febles” que no van aconseguir contenir el procés de captació

Tres Mossos d'Esquadra d'esquena, dos agafant una noia que es fa la ferida al simulacre antiterrorista fet a l'estació de Sants

La culpa és de la societat?

Al reportatge s’arriba a afirmar que, entre altres coses, aquests joves van acabar matant perquè “els factors potencialment protectors no van ser suficients”. És a dir, el problema no va ser tant la decisió criminal de la cèl·lula, sinó la presumpta incapacitat de la societat per neutralitzar-la a temps

Entre aquests factors, l’estudi esmenta la percepció d’amenaça a l’islam, el fracàs escolar, la pobresa i les actituds segregacionistes de la societat. També es detalla que els terroristes tenien una “religiositat manipulable” i que molts d’ells havien viscut experiències traumàtiques. Entre aquestes, per exemple, destaquen la migració o l’exclusió social

Deixant de banda la societat catalana, això estableix un greuge comparatiu molt injust amb altres confessions religioses i grups culturals. Perquè hi ha multitud de comunitats a Catalunya que, enfrontant-se a les mateixes dificultats, no opten pel terrorisme

Home entrant descalç a un edifici de portes obertes amb arc decoratiu a la part superior

Indignació a les xarxes: “Deixeu de defensar allò que no es pot defensar”

Les reaccions no s’han fet esperar. A les xarxes socials, el malestar ciutadà ha esclatat. “Quanta gent s’ha trobat amb factors de risc al llarg de la vida i ho ha hagut de superar com ha pogut, sense haver de matar ningú. Feu estudis d’això?”, retreia un usuari

Altres eren encara més durs: “Si al final els culpables de tot serem nosaltres… Blanquejant. Sou pèssims!” La majoria dels comentaris coincidien en una crítica ferotge al que consideren un intent de justificar allò que no es pot justificar. “Si no fossin menors immigrants i haguessin estat catalans, no hauríeu dit ni mu sobre per què ho van fer. Els hauríeu anomenat assassins i punt. Ja n’hi ha prou de defensar allò que no es pot defensar!”, denunciava un altre

➡️ Política

Més notícies: