El pla de xoc del Govern contra la delinqüència mostra les seves primeres fissures

Salvador Illa va arribar a la Generalitat a l'agost de l'any passat amb la promesa de "doblegar la corba delinqüencial" en un temps raonable. La seguretat ha estat un dels seus principals comesos en aquest primer any de legislatura. Va anunciar un pla contra les armes blanques i la multireincidència, i va obrir una nova etapa a Interior amb el lema "qui la fa la paga".

Les conselleries d'Interior i de Justícia són els pilars de l'estratègia del PSC per reduir les alarmants xifres de la inseguretat a Catalunya. Però a l'equador del primer any de legislatura, els seus plans estan mostrant les primeres fissures.

La consellera d'Interior, Núria Parlon, va ordenar una actuació més decidida en àmbits com l'ocupació delinqüencial, el crim organitzat i la criminalitat convencional. Una de les principals preocupacions era l'augment dels apunyalaments. El seu pla de xoc contra les armes blanques va donar els seus primers resultats amb la incautació de milers d'armes blanques en operacions especials i macrobatudes.

Manca d'informació a Interior

Però noves informacions revelen una preocupant manca de dades a Interior per afrontar el problema de les armes blanques a Catalunya. La consellera d'Interior ha reconegut davant la petició de Vox al Parlament que el seu departament no té dades sobre els delictes registrats amb arma blanca. Parlon s'excusa en què els programes informàtics no poden discernir les dades.

Però a més, El Món va revelar el passat mes de març que hi ha un col·lapse dels serveis administratius d'Interior per la gran quantitat d'armes blanques confiscades. Hi ha 6.386 expedients encallats, que per la seva quantitat i complexitat acaben caducant.

La responsable d'Interior reconeix que els expedients no permeten discernir els delictes que s'han comès amb arma blanca. Quan es comet un delicte es fa constar la presència d'arma blanca, però sense determinar si es va utilitzar o només va ser requisada. Això impedeix elaborar una base de dades fiable per a una major eficàcia de les actuacions policials.

Aquesta ignorància compromet seriosament el pla de xoc anunciat a bombo i plateret pel govern del PSC. A això s'afegeix l'alt cost econòmic del pla, que ha suposat més d'un milió d'euros en els primers sis mesos.

Embotellament als jutjats

La Conselleria de Justícia també va rebre recentment un gerro d'aigua freda per part de la magistratura. La jutgessa degana de Barcelona, Cristina Farrando, va rebaixar l'eufòria inicial sobre la construcció de nous jutjats per combatre la multireincidència. Va alertar de l'embotellament judicial que hi ha actualment, amb 6.800 judicis ràpids pendents, i que alimenta la sensació d'impunitat dels delinqüents.

El Govern central, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van anunciar un ambiciós pla de xoc amb la construcció de 5 nous jutjats.

La magistrada va precisar que no es tracta de la creació de nous jutjats sinó del reforç dels jutjats penals per accelerar els judicis ràpids. De tota manera, ja va avisar que no serà suficient perquè en el millor dels casos aconseguirà desencallar només un terç d'aquests judicis. Tot i que es podran atendre els nous casos que entrin, els acumulats s'hauran d'anar resolent a llarg termini i portarà el seu temps.

Les primeres fissures del pla de xoc contra la inseguretat coincideixen amb un augment de les ocupacions i dels homicidis vinculats al crim organitzat. Tipologies totes elles que requereixen una actuació molt específica, i que revesteixen una enorme complexitat.

El Govern de Salvador Illa lluita contra aquestes dificultats i contra el temps. Si no és capaç d'acompanyar el relat amb dades convincents en un temps prudencial, les seves promeses s'aniran diluint. Això acabaria donant la raó a partits com PP i Vox, que denuncien diàriament la inseguretat que han de patir els ciutadans a Catalunya.