Comença el compte enrere per a la repetició electoral a Catalunya

Aquest dimecres torna l'activitat al Parlament de Catalunya. Un cop iniciada la legislatura el 10 de juny passat, el president de la cambra catalana, Josep Rull, tenia l'obligació de convocar el primer ple d'investidura per proclamar un nou president de la Generalitat.

Tot i això, cap dels dos aspirants (Salvador Illa i Carles Puigdemont) té encara els suports necessaris. Per aquest motiu, van traslladar a Rull la voluntat de no sotmetre's a una investidura fallida. Tot i aquesta situació de bloqueig, el president del Parlament iniciarà avui a les 11.00 hores un “acte equivalent” a la sessió d'investidura que servirà per iniciar el compte enrere per a la convocatòria automàtica de noves eleccions a Catalunya.

Per tant, aquest dimecres s'engegarà el cronòmetre per a la repetició electoral a Catalunya. Tant Salvador Illa com Carles Puigdemont ara tindran dos mesos per aconseguir els suports que necessiten. Si no ho aconsegueixen -tenen temps fins al 26 d'agost-, l'endemà es convocaran novament eleccions, que en principi se celebrarien el diumenge dia 13 d'octubre (i només hi hauria una setmana de campanya i no dues com és habitual).

El finançament, la clau de les negociacions

El PSC continua negociant amb ERC perquè els republicans votin a favor de Salvador Illa. Els socialistes tenen a la seva mà articular una majoria “progressista” amb Esquerra i els Comuns. Els de Marta Rovira ja van deixar clar que no tenen intencions d'entrar a l'executiu, però no descarten donar els vots al candidat del PSC.

Per això, ERC ha posat com a qüestió central l'anomenat “finançament singular”. Un eufemisme del concert econòmic com el que té el País Basc. En definitiva, el que volen els republicans és que la Generalitat tingui “les claus de la caixa”. Els socialistes, en canvi, no són partidaris d'aquesta petició. Estan d'acord que cal millorar el finançament de Catalunya, però la seva idea no passa per regalar totes les competències en recaptació d'impostos a la Generalitat.

Des del PSOE i Moncloa, això sí, estan buscant fórmules per presentar un projecte que pugui convèncer els republicans sense que això ocasioni una guerra entre comunitats autònomes. No ho tindran fàcil, ja que governs i partits de territoris com ara València, Galícia, Madrid, Aragó o Andalusia ja han deixat clar que no pensen tolerar que hi hagi més concessions a la Generalitat que puguin significar un greuge per a la resta de comunitats.

Mentre segueixen les negociacions entre el PSC i ERC, Junts continua esperant el seu torn. Saben que els números no donen perquè Carles Puigdemont sigui investit president de la Generalitat (necessiten una gairebé impossible abstenció del PSC), però confien que les converses entre socialistes i republicans col·lapsin i Catalunya es vegi condemnada a tornar a anar a les urnes. Aquest és, sens dubte, el principal objectiu dels juntaires per a un estiu que es preveu mogut a la política catalana.

De fet, diversos sectors de l'entorn de Junts ja parlen obertament d'anar de nou a eleccions i fer-ho en coalició amb ERC amb l'objectiu que Salvador Illa no torni a guanyar els comicis a Catalunya. El problema d'aquesta estratègia és que, d'una banda, els republicans no acaben de veure amb bons ulls repetir la fórmula de Junts pel Sí. I, de l'altra, no hi ha res que asseguri que aquesta hipotètica coalició obtingui els vots necessaris per poder governar. I és que, amb la CUP i ERC en caiguda lliure, el processisme ho té pràcticament impossible per, ni tan sols, acostar-se als 68 diputats necessaris per poder governar.

A les eleccions del 12 de maig, els processistes (Junts, ERC i la CUP) van obtenir 59 escons. I, segons les enquestes, ni una coalició entre republicans i juntaires serviria per obtenir la majoria al Parlament.