Pilar Rahola, de l'eufòria al lament en nou mesos: 'Ens ha aixecat la camisa'
Fins i tot la més fervent defensora de Carles Puigdemont comença a veure esquerdes a la seva estratègia
En plena tempesta sobre Carles Puigdemont pel seu acord amb el PSOE, Pilar Rahola va ser de les poques que va sortir decididament en defensa seva. Ho va fer a través de diversos vídeos en què, en un to eufòric, parlava d'“acord històric” i assegurava que Puigdemont tenia Pedro Sánchez “agafat”. Nou mesos després, fins i tot la defensora més fervent de l'expresident veu esquerdes en la seva estratègia de pacte amb els socialistes.
En la seva columna periòdica a El Nacional, Pilar Rahola carrega contra Pedro Sánchez pel que considera una traïció a la seva paraula. “Queda clar que ens està aixecant la camisa amb el tema del català a Europa”, lamenta ara, i que “senzillament no té paraula”. Parla de "manca d'escrúpols" per definir Sánchez, i destaca la seva capacitat d'incomplir les promeses, desdir-se del que ha dit el dia anterior, canviar de criteri sense cap dificultat i mantenir-se al poder sigui com sigui.
L'estratègia de Rahola és clara, i consisteix a presentar Pedro Sánchez com un triler per no haver de reconèixer que Puigdemont es va equivocar. Encara que per això hi ha els seus lectors, que se sorprenen de la seva ingenuïtat i adverteixen que potser els que aixquen la camisa són els seus. “Ara te n'adones?”, li comenten en relació a Pedro Sánchez, i és que quan Junts va pactar amb el PSOE, mentre Rahola llançava salves a l'aire, ja n'hi va haver molts que van advertir que això passaria.
Patinada de Pilar Rahola
El vídeo de Pilar Rahola després de l'acord pel català a Europa probablement ja és probablement el que pitjor ha envellit. La tertuliana va parlar de “dia històric” i va vaticinar que el català havia arribat a Europa per quedar-s'hi. Deixant-se portar per l'eufòria, va dir que “el Govern espanyol sap que ho ha de fer si vol la investidura, els pressupostos i tot el que ha de venir”, i va lloar la “fortalesa de Puigdemont” que “s'ha quadrat”.
Ara reconeix que el PSOE els ha pres el pèl amb el català a Europa, tot i que evita fer autocrítica per haver-se deixat enganyar. “De Pedro Sánchez se'n podrien escriure fins i tot llibres”, diu una independentista, “però això de la nostra classe política clama al cel”. De fet recorden que primer va enganyar ERC amb la taula de diàleg i després Junts amb el català a Europa, i recorden aquell refrany que diu “si m'enganyes una vegada la culpa és teva, però si m'enganyes dues…”.
Però més enllà de la patinada de Pilar Rahola, el contrast entre el que deien al setembre i el que passa ara deixa en mal lloc Junts per Catalunya. Primer, perquè van dir que el català a Europa no estava vinculat a la investidura quan després es va demostrar que sí. Segon, perquè després s'ha demostrat que el PSOE mai no ha tingut una voluntat real de pressionar perquè s'acabés implementant.
Puigdemont, a la corda fluixa
El pitjor per a Puigdemont és que el comparin amb Junqueras, perquè vol dir que va camí de seguir els mateixos passos que ERC. La realitat és que els partits processistes perden cada cop més suports i que la crisi de confiança sembla un procés irreversible. Fins i tot la figura de Puigdemont, que fins fa poc semblava intocable, ha estat insuficient perquè Junts guanyés les eleccions al PSC.
Junts tem que el declivi processista escrigui un nou capítol el proper 9 de juny, a les eleccions europees. L'abstencionisme s'està mobilitzant a les xarxes socials per clavar un nou cop a ERC i Junts, que per descomptat no ajuden frustracions com la del català a Europa. Cal recordar que el mateix Puigdemont va dir que deixaria la política si no era investit, però a hores d'ara ja ningú no confia en la seva paraula.
“El que ens ha aixecat la camisa és Carles Puigdemont”, li diu un independentista indignat a Pilar Rahola, “tu no ho admetràs perquè és amic teu, però si ets sincera amb tu mateix ho saps”. Aquest és probablement el missatge que defineix millor la situació de Pilar Rahola. En nou mesos ha passat de l'eufòria a la frustració, potser perquè ja és de les poques que encara es deixa enganyar pels seus.
Més notícies: