Pilar Rahola esclata en veure dues dones amb burca a Barcelona

Si hi ha una figura pública a Catalunya que fa anys que denuncia l'amenaça islamista al món occidental aquesta és Pilar Rahola. El 2011 va escriure un llibre pioner sobre això, La República Islàmica d'Espanya, i des de llavors ha aixecat la veu contra l'opressió de la dona a les comunitats musulmanes. Això l'ha col·locat al focus dels atacs de l'esquerra, amb qualificatius com a islamòfoba.

Però Pilar Rahola no calla, i ara acaba d'utilitzar les xarxes socials per denunciar el que ha vist als carrers de Barcelona. "Segona dona amb burca caminant per l'Eixample en dos dies", ha tuitejat, "la d'avui era un espectre tota tapada de negre amb guants i ulleres negres perquè no se'l veiés la mirada". Segons ha descrit, "la d'ahir carregava sobre el burca un nen i n'arrossegava un altre".

Rahola conclou indignada que això “no és cultura” sinó “opressió criminal”. Als comentaris li adverteix que clama "al desert woke", i ella ha respost que seguirà clamant encara més fort.

Indignació a les xarxes

La denúncia de Pilar Rahola ja acumula desenes de comentaris, molts destacant que, lamentablement, és una imatge cada vegada més habitual a Catalunya. Hi ha preocupació perquè per a molts és un problema de seguretat: “És un perill per a correus, bancs, qualsevol lloc on hi hagi acumulació de persones, el burca permet portar un arsenal de bombes sense que es vegi, jo ho prohibiria”, afirma una persona.

“Lamentablement ens continuaran venent que cal assumir-ho com a propi, en lloc de treballar perquè siguin aquestes persones les que aprofitin els valors occidentals i s'hi integrin”, opina Jordi Amela. I és que molts comentaris posen l'accent al repte de la integració. També denuncien que la causa d‟aquesta situació són tants anys de polítiques woke fomentades per l‟esquerra a Catalunya.

Entre els comentaris hi ha molts de dones, que se senten especialment ofeses davant d'aquesta situació. Com Rosa Maria, que diu que “com a dona és vergonyós aquest vestit infernal i que aquí ho permetin, a més de ser un risc molt perillós”. O Marta, que diu que “elles mai no s'ho trauran, he parlat amb algunes i són pitjors que els marits, ia sobre s'enfaden”.

La gran contradicció de l'esquerra

“Espera, que ara sortiran les FemiFakes a dir que som racistes i que és llibertat, hipòcrites woke”, es pot llegir en un dels comentaris. Perquè molts consideren que això és el resultat d'anys de polítiques woke, i adverteixen Rahola que vigili perquè l'anomenessin racista i islamòfoba. Això planteja la contradicció de l'esquerra, que per una banda defensa el feminisme radical i de l'altra assumeix l'opressió de la dona per part de l'islam com a fet cultural.

Aquesta contradicció es va manifestar de manera molt clara durant la revolta de les dones a l'Iran. Pilar Rahola va ser una de les que va donar suport públicament a la lluita de les dones iranianes, i va denunciar l'imperdonable silenci de l'esquerra. Està passant el mateix amb Palestina, un lloc on no es respecta ni la igualtat de les dones ni els drets LGTBI, encara que a l'esquerra hi ha associacions com “queer for Palestine”.

A Catalunya, de llarg la comunitat amb més immigració d'origen islàmic a Espanya, cada cop és més freqüent veure dones amb vel islàmic, burca o niqab pels carrers. Això obre el debat sobre la necessitat d'una regulació més estricta, per motius d'igualtat i seguretat. En algunes ciutats s'ha intentat controlar amb ordenances cíviques que han acabat tombades per la justícia.