Barcelona, el banc de proves d'ERC que pot marcar el futur del partit

Ara mateix, la política catalana és incerta perquè hi ha diverses incògnites que es creuen entre si. En podem destacar dos: qui serà el proper president de la Generalitat i què farà ERC amb el seu futur. El partit té un congrés nacional d'aquí a uns mesos i fins aleshores han de jugar bé les seves cartes. El que va passar ahir al Parlament va ser un avançament.

Per disgust de Salvador Illa i del PSC, els republicans es van decidir al final per Junts per presidir la Mesa. D'entrada, això s'interpreta com un apropament cap a la resurrecció processista que alguns com Artur Mas o Lluís Llach han demanat. Encara que també hi ha la possibilitat que ERC mantingui la intenció de pactar amb el PSC i la decisió d'ahir només serveixi per reduir les crítiques que els podrien venir des del costat més nacionalista. El que sembla clar és que ERC navega entre dues aigües.

I, d'aquí poc, els republicans - els militants més aviat - hauran d'enfrontar-se a la disjuntiva de recolzar o no al PSC. En aquest cas, però, no serà en la Generalitat, sinó a l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, el consistori de la capital podrà ser una altra vegada un indicar fiable del rumb de la política catalana. I, també una altra vegada, el que se li oferirà als militants serà un producte ja manufacturat des dels despatxos.

Consulta la militància

De la mateixa manera que ERC pot escollir entre dues opcions (PSC o Junts), sembla que la militància està dividida en dos sectors. Cosa que es va veure les darreres eleccions internes de la federació barcelonina del partit, que és una de les més importants. Al final, i amb un resultat molt ajustat, es va imposar la candidatura oficialista d'Eva Baró.

Aquesta divisió gairebé perfecta en dos sectors explica que ara s'hagin posat d'acord per a consultar a la militància la decisió d'entrar o no en el govern de l'ajuntament. En una carta publicada en El Periódico, tots dos sectors de la federació anuncien que la militància votarà aquest assumpte.

Encara que, més que una votació, és un plebiscit a la decisió que ja tenien presa tant Eva Baró com Elisenda Alamany. I és que ERC tenia l'acord amb el PSC de Collboni més que perfilat. De fet, les cadires ja estan repartides: les carteres de Turisme i Promoció Econòmica per a Alamany i Drets Socials per a Jordi Castellana. I tot amb la benedicció d'Oriol Junqueras, que ja fa mèrits per presidir ERC.

Barcelona, laboratori

L'ajuntament, això sí, té les seves particularitats polítiques. Si Collboni és alcalde és perquè el PP també es va involucrar per arrabassar l'alcaldia a Xavier Trias. A la Generalitat, en canvi, el tripartit seria enterament progressista i el PPC no tindria cap influència. Tot i així, el que passi a Barcelona serà un termòmetre força fidel del que pugui passar després a la Generalitat. A més a més, en un doble sentit.

En primer lloc, els tempos han fet que aquesta decisió d'entrar o no a l'ajuntament se superposi amb l'inici de la legislatura al Parlament. En segon lloc, la consulta a les bases permetrà prendre la temperatura a la militància, que encara està descontenta pel resultat del 12M i la previsible decisió de Junqueras d'intentar liderar el partit.

En suma, encara que no sigui determinant per portar Illa o Puigdemont a Palau, allò que passi a Barcelona podrà decantar la balança en un sentit o en l'altre. És de suposar que la direcció del partit a les seves diferents instàncies serà prudent abans de conèixer la decisió de la militància. ERC es juga moltes coses en poc temps, començant pel seu futur.