El petit poble de Catalunya que ha detectat 123 empadronaments fraudulents

Un petit poble de Catalunya ha donat veu d'alarma després de detectar 123 casos d'empadronaments fraudulents. Es tracta de Balenyà, un municipi d'Osona que actualment té 3.969 habitants i que ha alertat que més d'un centenar d'estrangers volien "obtenir beneficis socials" després de proporcionar dades "no reals".

El diari local El 9 Nou va publicar que una operació conjunta entre la Guàrdia Urbana de Balenyà i la Policia Nacional va destapar aquesta causa de macrofrau. Des de l'Ajuntament de la localitat van explicar a aquest mitjà que es van descobrir inscripcions "que no eren reals" i que tenien "l'objectiu d'obtenir beneficis socials per part de persones estrangeres". Entre aquests beneficis hi havia "avantatges econòmics als propietaris dels habitatges i titulars dels contractes de lloguer".

I és que, un cop aconseguit el padró, els beneficiats podien obtenir, entre altres coses, l'accés a serveis públics com ara tenir targeta sanitària. Un cop destapat el cas, les autoritats ja han començat a aplicar les sancions corresponents per a cadascun dels casos detectats d'empadronaments fraudulents.

Segons la llei d'estrangeria, les sancions relatives als empadronaments il·legals per part d'immigrants que volen empadronar-se a llocs on no viuen en realitat oscil·len els 501 i els 10.000 euros.

Des de l'Ajuntament de Balenyà van assegurar a El 9 Nou que els casos de frau detectats formen part de l'"esforç continuat per erradicar pràctiques fraudulentes que comprometen els recursos municipals i el dret a l'accés a serveis essencials" com la sanitat o l'educació pública.

El Govern de la Generalitat pressiona els Ajuntaments per empadronar "amb celeritat"

Aquest cas d'empadronaments fraudulents esclata just quan la Generalitat està pressionant els ajuntaments de Catalunya perquè empadronin tot aquell que ho demani, fins i tot quan visquin, per exemple, a coves. El Govern va instar les administracions locals a fer-ho "amb celeritat", malgrat que els ajuntaments tenen fins a tres mesos, segons la llei, per comprovar que les dades aportades pels sol·licitants siguin reals. A més, des de la Generalitat també s'exigeix a les policies que, en cas d'haver de comprovar la veracitat d'aquestes dades -presentant-se a aquests domicilis- ho facin sense l'uniforme oficial.