Quan El Periódico demanava 'més Morad i menys Orriols': el raper entra a la presó

El raper Morad va ingressar ahir a la nit al centre penitenciari de Brians 2 per complir una condemna de sis mesos de presó, per conduir sense carnet. Ara torna a la memòria aquell article d'El Periódico en què la seva directora adjunta, Gemma Martínez, demanava “menys alcaldessa de Ripoll i més Morad”. Un exemple de com l'esquerra i la premsa subvencionada han contribuït a la demonització de certes opcions polítiques i la idealització de la marginalitat i de la delinqüència.

Mitjans com l'Ara i El Periódico, periodistes com Jordi Évole, i polítics com Najat Driouech, fa temps que presenten Morad com a exemple de superació i integració. La realitat és que aquest ídol de masses ha imposat la llei del terror i la delinqüència en un barri humil i treballador com La Florida, a l'Hospitalet. I que les seves lletres contra l'ordre i la policia exerceixen una influència nefasta sobre molts adolescents que el prenen com a referent i model.

Un exemple del blanquejament de la delinqüència va ser l'esmentat article de la directora d'El Periódico, publicat el 22 de gener del 2024. Sota el títol “menys alcaldessa de Ripoll i més Morad, quan la immigració és necessària”, barrejava de manera torticera la polèmica de l'empadronament amb l'exemple d'integració del raper. El text pren ara rellevància, amb l'ingrés a la presó de Morad que deixa a molts en evidència.

El polèmic article d'El Periódico

La directora d'El Periódico defensava les bondats de “la immigració ordenada” per al “progrés, la diversitat i la cohesió social”. En aquest sentit, reivindicava que “les bondats de la immigració” van més enllà de la seva contribució a la demografia i al mercat laboral, i alhora considerava “imprescindible” que els immigrants “s'integrin i convisquin de manera pacífica amb drets i deures ”. A més, advertia que Espanya està "desbordada" per l'arribada d'immigrants i demanava "millorar la gestió pública" d'aquests fluxos migratoris.

"S'ha d'agilitzar l'acolliment i la regularització quan correspongui, evitar la segregació i combatre les dificultats d'accés a l'habitatge, la sanitat i l'educació", defensava l'article. A continuació advertia que no fer-ho "contribuirà a agreujar les desigualtats que converteixen els immigrants en un col·lectiu vulnerable al risc d'exclusió". Segons Gemma Martínez, aquesta desigualtat “encoratja que els immigrants sobrevisquin al marge de la llei”.

A partir d'aquí, apel·lava a no caure a “les fal·làcies que tant alimenten el relat xenòfob de part de la dreta i l'extrema dreta”. Per evitar-ho, demanava als mitjans de comunicació “narrar les bones pràctiques que existeixen i evidenciar veritats com que la multireincidència delictiva no té res a veure amb la immigració”. És aleshores quan posa com a exemple de bones pràctiques a El Periódico , amb “l'exclusiva sobre les limitacions a l'empadronament a Ripoll o l'entrevista al polèmic però també reflexiu i precís Morad”.

Un missatge perillós

L'article revela el parany del discurs de l'esquerra que idealitza la marginalitat i acaba justificant la delinqüència amb tòpics com ara el racisme i l'exclusió social. La realitat és que al mateix barri on va néixer i va créixer Morad hi ha molts immigrants i gent humil que surt endavant malgrat les adversitats. Veïns que estaven farts de la inseguretat i la degradació del seu barri a les mans de Morad i la seva banda, als quals l'esquerra i els seus mitjans afins glorificaven i posaven com a model.

La directora d'El Periódico insinua que la delinqüència és conseqüència directa de la desigualtat, i que relacionar la multireincidència amb l'augment migratori és “xenofòbia” i “extrema dreta”. Alhora elogia la figura de Morad, amb un interminable historial delictiu, i demonitza una alcaldessa elegida democràticament pels seus veïns. Una successió de contradiccions que posen en evidència quin és el model social de lesquerra, i quins són els seus referents de convivència i integració.