Pedro Sánchez provoca una guerra entre autonomies

Pedro Sánchez segueix disposat a tot per continuar sent president del govern. El líder del PSOE sap que necessita fer concessions a ERC, Junts, Bildu, PNB i fins i tot al Bloc Nacionalista Gallec. Però res no serà un impediment per assegurar els seus vots. Sánchez farà el que calgui per obtenir els seus suports, encara que això li costi una guerra entre diferents comunitats autònomes.

Diversos presidents autonòmics fa dies que estan en peu de guerra davant l'escenari polític que ens van deixar les eleccions del 23 de juliol passat. I els temors dels més pessimistes es van confirmant davant de la pluja de peticions, demandes i exigències que nacionalistes i independentistes estan posant sobre la taula. Sobretot, perquè el PSOE sembla disposat a acceptar-les per tal que Pedro Sánchez torni a ser l'inquilí del palau de la Moncloa.

El darrer cas l'hem vist amb Íñigo Urkullu. Tot i que el PNB s'ha negat a negociar amb el PP, el lehendakari també ha volgut deixar clar que no posaran les coses fàcils als socialistes per obtenir el seu vot. El president basc va posar ahir sobre la taula una proposta que ha aixecat molt d'enrenou entre diversos dirigents autonòmics, que ja estan en peu de guerra davant del que pugui venir. Es tracta d'una proposta per interpretar la Constitució perquè territoris com el País Basc, Catalunya o Galícia obtinguin alguns privilegis davant d'altres comunitats.

El pla d'Urkullu passa per "més autogovern", el "reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat" i també altres conceptes com "la bilateralitat" i fins i tot la "capacitat de decidir pactada". Molts ja veuen en aquesta proposta un intent de carregar-se definitivament el model del 'cafè per a tots' que es va intentar imposar a la Transició. I les alarmes es van disparar en veure que el PSOE valorava “molt en positiu” la idea del lehendakari.

Diversos territoris, en alerta amb Pedro Sánchez

Una de les comunitats que es podria veure beneficiada de la proposta d'Urkullu és Galícia. Però el seu president, Alfonso Rueda del PP, ha volgut parar als peus al seu homòleg basc. I és que, tot i que veu “ben encaminat” el pla del lehendakari, ja ha deixat clar que el seu objectiu és “evitar desigualtats entre territoris”. A més, assenyala que no s'han d'afavorir “unes comunitats en detriment de les altres”, exposava el president de la Xunta.

Juanma Moreno també ha aixecat la seva veu sobre la qüestió. El president de la Junta d'Andalusia va reivindicar que els andalusos “van conquistar la seva autonomia per la mateixa via que la resta de comunitats històriques”. El líder del PP andalús veu bé “dialogar per avançar a l'autogovern”, però posant línies vermelles: “Sense relegar ningú i sempre dins de la Constitució”.

Una altra comunitat governada pel Partit Popular que ha fet un pas endavant per frenar Urkullu ha estat Castella i Lleó. Des del govern autonòmic ja han deixat clar que si aquests avantatges es contemplen només per al País Basc, Catalunya i Galícia, es “generarien desigualtats que no s'han d'incórrer”.

"Negociar assumptes que afecten totes les autonomies de forma bilateral perjudicarà greument els interessos de la resta de comunitats", assenyalen. A més, creuen que si el pla d'Urukullu es concreta, "no veiem causa per pensar que els ciutadans de Castella i Lleó tenim menys drets que els ciutadans d'altres" autonomies.

Isabel Díaz Ayuso és una altra de les presidentes autonòmiques que no ha callat davant la proposta del lehendakari. La líder del PP a la Comunitat de Madrid ha acusat directament Urkullu, Sánchez i companyia de voler una “república federal, laica i plurinacional”.

Però no només estan en peu de guerra els dirigents autonòmics vinculats al PP. A València, Ximo Puig va deixar clar que els valencians “també tenim les nostres ambicions”. I va denunciar que “el debat territorial no es pot supeditar només a Catalunya i al País Basc”, exigint que “no es pot deixar al marge altres regions i nacionalitats”.

La guerra entre comunitats que Pedro Sánchez està provocant amb la intenció de concedir privilegis a certs territoris ha arribat a tal punt que fins i tot a Catalunya han vist malament la proposta d'Urkullu. I és que ahir mateix, ERC va sortir al pas per desmarcar-se de la idea del lehendakari i imposant les seves exigències.