Pedro Sánchez prepara una crisi de Govern per sortir reforçat

Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es diferencien en una cosa: el socialista va sempre un pas endavant davant els contratemps, mentre que el líder del PP és més de veure-les venir. Això és el que marca la diferència entre un guanyador i un perdedor, entre un polític hàbil amb una sorprenent capacitat de resistència, i un altre que amb tot a favor desaprofita una oportunitat darrere l'altra.

La legislatura no ha començat com Pedro Sánchez esperava, després d'haver fet el més difícil que era convèncer Carles Puigdemont per investir-lo president. Els casos de corrupció, el descontentament popular, les difícils relacions amb Junts, la crisi de Sumar i la dificultat per aprovar els pressupostos han portat el Govern de coalició al límit. Però Sánchez mai no llança la tovallola, i creu que la crisi per la gestió de la DANA pot ser el punt d'inflexió per fer canvis i sortir reforçat.

Després de perdre gairebé tot el poder territorial a les municipals del maig, l'any passat, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions anticipades. Va ser una decisió arriscada, però que el va portar a poder reeditar el Govern de coalició uns quants mesos després. Després d'esclatar el 'cas Koldo' i les acusacions de corrupció contra la seva dona, va sorprendre anunciant que es prenia cinc dies de reflexió per veure si dimitia. Allò va desencadenar una onada de solidaritat sense precedents que el va animar a seguir al càrrec i va reforçar el seu lideratge en el moment més crític.

Canvis al PSOE i al Govern

Ara que les coses no van bé per la Moncloa, Pedro Sánchez estaria preparant un altre cop guanyador per sortir reforçat de la crisi. No només està en joc el seu Govern sinó també la seva posició com a secretari general del PSOE, després de la rebel·lió interna pel pacte amb ERC pel finançament singular de Catalunya.

El “sacrifici” polític de la vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera, ha estat un avís a navegants per als canvis que poden venir properament. En una reunió informal amb periodistes el 12 d'octubre passat, Sánchez va reconèixer obertament que tenia al cap fer alguns canvis al PSOE. Uns canvis que podria emprendre aprofitant la imminent data del congrés federal, el darrer cap de setmana de novembre.

El president vol transmetre la idea d'una nova etapa per acabar amb els dubtes interns sobre la seva figura al PSOE, i afrontar amb garanties el que queda de legislatura. El més rellevant és el que pugui passar a l'Executiu. Els canvis no afectarien la primera línia, i noms com María Jesús Montero o Santos Cerdán no estan aparentment en joc. En canvi, sembla que el president podria apostar fort per Óscar Puente, que heretaria la vicepresidenta vacant de Teresa Ribera i esdevindria el nou home fort del Govern.

Arriscar-se amb l'aigua al coll

De moment tot són especulacions i, com passa en aquests casos, Pedro Sánchez guarda amb molt de recel els seus moviments fins a última hora. El que és evident és que malgrat haver retingut el Govern contra tot pronòstic, al PSOE s'hi ha instal·lat la sensació d'un canvi de cicle en negatiu. Fins i tot el mateix Sánchez sembla esgotat, i les enquestes assenyalen un avantatge cada vegada més gran de la dreta.

Com revertir aquesta situació? Sánchez no és algú que es quedi esperant a veure-les venir, com ha demostrat fins ara, i està convençut que ha arribat el moment d'assumir riscos per capgirar la situació.

Els socialistes pessimistes diuen que només seran canvis quirúrgics, insuficients per capgirar una situació que no té remei. Davant d'això tornen a sortir veus demanant un pas enrere, buscar una entesa amb el PP per continuar tenint influència en un govern de coalició i evitar que Vox arribi al poder. Els socialistes optimistes confien que els casos de corrupció s'aniran diluint, l'aliança amb Junts s'enfortirà, i d'aquí a tres anys, a les properes eleccions, Sánchez arribarà amb els avenços socials com a aval a la seva gestió.