L'oportunitat perduda de Catalunya En Comú

L'assemblea general de Catalunya En Comú, aquest cap de setmana passat, ha estat de tot menys un congrés de regeneració. Tot i les promeses de relleu dels lideratges, els dirigents que han estat al capdavant de l'organització aquests últims anys seguiran a l'executiva nacional. Només desapareix Ada Colau, encara que amenaça de tornar a les municipals del 2027, mentre que la resta, com Jéssica Albiach, Ernest Urtasun, Aina Vidal i Joan Mena, es mantenen encara que amb diferents rols.

Jéssica Albiach va ser la primera que, després de la derrota a les eleccions catalanes, va obrir el meló de la necessària renovació de la cúpula. Això no s'ha produït, i la manca de nous lideratges compromet el futur de l'espai i obre una profunda crisi interna.

El malestar s'ha fet palpable a l'assemblea, en què només el 46% de la militància va votar a favor de la gestió de l'anterior direcció representada per Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López. Tot i les crítiques plantejades durant les intervencions, i al poc suport recollit en les votacions, Candela López repeteix com a coordinadora nacional, ara en tàndem amb Gemma Tarafa. Jéssica Albiach seguirà a l'executiva encara que en un segon pla, i manté la seva presència institucional amb David Cid.

Els Comuns han tancat en fals la crisi oberta des de fa temps per la ruptura amb Podem i la pèrdua de confiança de les bases i els electors. Tot i els discursos optimistes i l'anunci d'una nova etapa, els nous lideratges brillen per la seva absència i tampoc no es perceben noves idees ni cap canvi de rumb en el projecte. Una oportunitat perduda per sacsejar l'espai de l'esquerra transformadora, que segueix amb els mateixos problemes i la lluita contra l'extrema dreta com a única proposta.

No convencen ni els seus

L'assemblea semblava més un paripé per avalar la nova direcció continuista que no pas un veritable congrés per sotmetre a debat les idees i el projecte. Això explica que malgrat les crítiques expressades al si de l'assemblea, la llista única de la nova executiva no fos sotmesa a votació. Però l'aval de la gestió no arriba ni al 50% dels vots, ni la ponència política sobre el rumb que ha de prendre l'organització, ni la ponència sobre els canvis estatutaris, no han aconseguit més del 78% dels vots.

Una cosa significativa tenint en compte que en les darreres assemblees les votacions havien aconseguit un ampli consens de la militància. Aquest consens s'ha trencat, evidenciant la fractura interna i la separació cada vegada més gran entre les bases i una direcció que es resisteix a deixar pas: es manté el 43% de l'executiva sortint.

Més enllà dels noms, al congrés s'han plantejat crítiques com que és la direcció qui decideix el que es debat, i que la democràcia interna està desapareixent a la mateixa velocitat que es descompon el projecte. S'ha arribat a plantejar el perill que a aquest pas l'espai acabi desapareixent.

Més enllà dels noms, el congrés ha estat una oportunitat perduda perquè no s'han resolt els problemes de fons que arrossega el partit. Com la dicotomia entre morats (colauisme) i verds (ICV), la redefinició de les relacions amb Sumar i Podem, el pes excessiu de Barcelona En Comú, i la necessitat de créixer a la resta del territori. La idea era sortir reforçats d'aquesta trobada amb la mirada posada a les municipals del 2027, i la sensació que surten més debilitats i qüestionats fins i tot pels seus.

Res de nou per oferir

Bons propòsits i autocrítica a mitges, en això podrien resumir-se les intervencions dels nous i no tan nous dirigents dels Comuns. Ada Colau va reconèixer que han perdut la confiança del carrer i Candela López que han de millorar la democràcia interna i que estan cada cop més lluny de la seva militància. Però més enllà de les promeses buides de contingut no han aflorat noves idees que facin pensar en una renovació per rellançar el projecte.

Els Comuns continuen identificats amb Ada Colau i el seu llegat, i precisament per això es va fer una esmena que no ha prosperat per canviar el nom de l'organització. Tampoc no han tingut èxit les peticions de revisió de l'aliança amb Sumar, per guanyar independència d'un projecte, el de Yolanda Díaz, que va a la deriva. També hi ha malestar per la identificació dels Comuns com la crossa del PSC, però més enllà de les proclames no hi ha una idea clara de com diferenciar-se dels socialistes.

Els Comuns han perdut l'oportunitat de reinventar-se i oferir un projecte nou i il·lusionador al saturat espai de l'esquerra catalana. Mal assumpte per al futur de l'organització, en un panorama polític català que sí que està canviant ràpidament.