A Pedro Sánchez només li queda una sortida

A Pedro Sánchez només li valia guanyar el debat per golejada, i va acabar com un titella en mans del seu adversari. El debat es va saldar amb un KO i els assessors de campanya del PSOE amb les mans al cap. Ahir vam assistir no només al declivi del "sanchisme", sinó també a l'ascens del candidat Feijóo.

Paradoxalment, va ser el candidat del PP qui va mostrar a Pedro Sánchez l'única sortida viable que li queda: trencar amb els seus socis i facilitar la investidura d'Alberto Núñez Feijóo.

Feijóo posa les noves regles

El debat va començar de manera inesperada, amb un Pedro Sánchez agitat i sobreactuat davant d'un Feijóo contundent i amb aplom. El socialista semblava l'aspirant i Feijóo el candidat a la reelecció. Un a un, el popular va anar guanyant tots els blocs a l'espera de l'assalt definitiu.

I va arribar amb el tema estrella del debat, els pactes electorals. Sánchez es va entossudir amb els pactes PP-Vox sense adonar-se de l'estratègia que molt subtilment estava desplegant el seu rival. Feijóo li va estendre la mà per formar un govern de centre moderat, acorralant Sánchez en un carreró sense sortida.

Amb això va aconseguir dues coses. Una, desfer-se de l'estratègia de Sánchez de presentar el PP com el mateix que Vox. I dues, girar la truita i presentar el PSOE de Pedro Sánchez i el partit de Santiago Abascal com dos extrems que es retroalimenten.

A Sánchez li queda una sortida

En la batalla del i tu més, Feijóo va aconseguir hàbilment presentar-se com el candidat de la moderació en aquestes eleccions. El popular va posar sobre la taula la solució que evitaria haver de governar amb Sumar, ERC, EH Bildu i Vox. Sánchez, nerviós i encegat, va eludir la proposta que pot salvar el seu projecte a llarg termini.

Pedro Sánchez va perdre ahir les poques opcions que tenia de remuntar les enquestes. Davant d'aquesta situació, allunyar-se dels seus socis i buscar la centralitat pot ser l'única sortida que li quedi.

A curt termini, rectificar la seva estratègia i allunyar-se dels seus socis Frankenstein pot evitar la fuga de vots al centre que ara representa Feijóo. Si el PSOE salva els mobles en les eleccions i els seus socis s'enfonsen, tindrà més arguments per facilitar un govern del PP. El sanchisme està tocat de mort, però el Partit Socialista encara no.

A llarg termini, el PSOE tindria quatre anys per fer una oposició assenyada amb grans pactes d'estat. És a dir, tornar al bipartidisme per sacsejar-se la llosa dels extrems que han desgastat el partit. I rescabalar-se per preparar un nou assalt en la pròxima legislatura.

Els extrems s'allunyen del centre

Sembla difícil que Pedro Sánchez, més enrocat que mai, canviï d'estratègia a aquestes altures de la pel·lícula. I això, malgrat que els seus socis marquen distàncies. Gabriel Rufián es reia anit d'ell, i Yolanda Díaz es presentava com l'única alternativa que queda viva a l'esquerra.

El debat també va evidenciar el divorci entre PP i Vox. Feijóo va utilitzar l'embolic de Múrcia per marcar distàncies amb el partit d'Abascal, i el líder de Vox va carregar durament contra el popular després del debat. Els dos estan condemnats a entendre's, però reconstruir els ponts després del 23-J serà més difícil del que semblava.

En realitat, i encara que sembli irònic, tot està ara en mans de Pedro Sánchez.