Pedro Sánchez - Carles Puigdemont: el teatre ja ha començat

Es nota que alguns ja han acabat les vacances perquè estem vivint una de les setmanes més intenses en la política espanyola des de les eleccions del 23 de juliol passat. Tot i que Alberto Núñez Feijóo segueix buscant els quatre vots que l'hi falten per poder ser president, Pedro Sánchez ja s'ha posat les piles per preparar el seu intent d'investidura -quan fracassi la del líder del PP-. 

Dilluns, Yolanda Díaz visitava Carles Puigdemont a Brussel·les per reunir-s'hi. Tot i que la Moncloa va filtrar els mitjans que no estaven d'acord amb la decisió de la vicepresidenta en funcions, molts han qüestionat que Díaz viatgés a Bèlgica sense consultar-ho amb el seu soci ni, fins i tot, tenir-ne l'aprovació.

De fet, fins i tot Podemos -que forma part de la plataforma Sumar de Yolanda Díaz- creu que el PSOE estava darrere de la reunió entre la ministra de Treball i Puigdemont. Vaja, que tenen la convicció que Díaz es va desplaçar al Parlament Europeu per fer la feina bruta de reunir-se amb l'expresident de la Generalitat.

Comença el teatre

Dimarts va ser el torn de la roda de premsa del líder de Junts per Catalunya, també a Bèlgica. Com és habitual en ell, la seva compareixença va tenir molta gesticulació. Però el seu to fins i tot va agradar a Ferraz, perquè se'n facin una idea.

Diversos analistes -dels dos bàndols- han sortit ràpidament a afirmar que, després de les paraules de Puigdemont, anem de cap a una repetició electoral. Però aquest és només l'inici de la pantomima de la qual Pedro Sánchez i Carles Puigdemont en seran els protagonistes.

Tant Sánchez com Puigdemont saben que anar a una repetició electoral és un risc que, avui, no sembla que sigui tan fàcil d'assumir per a cap dels dos. El líder socialista sap que tornar a les urnes pot significar perdre la potencial majoria de què gaudeix actualment al Congrés gràcies a Frankenstein. I Junts és conscient que, tot i que una repetició electoral pugui beneficiar-lo en vots, pot perdre la clau de la governabilitat que té en aquests moments. I, de pas, perdre també el grup parlamentari propi aconseguit gràcies al PSOE i els diners que comporta tenir-ne.

Més enllà del context en què es troben els dos partits, també cal tenir en compte la situació personal dels dos líders. D'una banda, ja ha quedat demostrat que Pedro Sánchez està disposat gairebé a tot per seguir aferrat al poder. I sap que té marge per cedir amb els processistes sense patir grans conseqüències, com es va poder veure amb els indults.

Mentrestant, Carles Puigdemont veu per primer cop una possible sortida a la seva situació personal. Després de 6 anys vivint a l'estranger, l'expresident mai no ha tingut tan a prop la possibilitat de tornar a Catalunya gràcies a l'amnistia. I encara que recentment Junts ha pres decisions que han costat diners i càrrecs al partit -com sortir del Govern o renunciar a pactar amb el PSC a la Diputació de Barcelona-, aquesta vegada l'escenari afecta directament Puigdemont. I curiosament, ara és quan ha rebaixat el to i s'ha obert al pragmatisme.

D'aquesta manera, tenim dos partits que es juguen massa –diners i poder– en el cas que fracassin les negociacions. I també dos polítics que també tenen molt en joc en aquestes converses. Vindran dies i setmanes de gesticulacions, 'farols' i marcar paquet. Però tant Sánchez com Puigdemont saben que estan jugant a una farsa en la que, tard o d'hora, estan condemnats a entendre's.