Pedro Sánchez acudeix a la crida d'Ada Colau

Ada Colau ha aconseguit el que venia reclamant des de fa setmanes. És a dir, la implicació directa del Gobierno en l'expedició propalestina que salpa des de Barcelona rumb a Gaza.

L'exalcaldessa va enviar una carta urgent al ministre d'Exteriors en què demanava “mesures concretes i immediates” per protegir la Flotilla Global Sumud. Ho feia després de denunciar un atac amb drons que hauria afectat diverses embarcacions. El missatge també anava dirigit al president Pedro Sánchez, a qui demanava mobilitzar recursos de l'Estat.

No era la primera vegada que Colau feia aquesta petició. A principis de mes, des dels micròfons de TV3, ja va reclamar obertament que els governs posessin a la seva disposició “una flota de vaixells en perfecte estat i comunicacions d'última generació”. En aquella ocasió, va admetre que costaria “moltíssims diners”, però va insistir que l'expedició s'havia de finançar amb recursos públics.

La resposta del Gobierno

Tot i les polèmiques, Sánchez ha acabat recollint el guant. Des de Nova York, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU, anunciava que l'Executiu “exigeix el compliment de la llei internacional i el respecte al dret dels seus ciutadans a navegar pel Mediterrani en condicions de seguretat”. I va confirmar que “demà mateix salparà des de Cartagena un vaixell d'acció marítima equipat amb tots els mitjans per si fos necessari assistir la flotilla i fer algun rescat”.

Amb aquestes declaracions, el president ha accedit a les demandes de Colau i els Comuns, que exigien una protecció especial per a la flotilla. La mesura, però, no està exempta de controvèrsia. Per a molts, reforça el protagonisme d'una iniciativa que sectors crítics qualifiquen d'“aventura propagandística” amb poca viabilitat pràctica.

Un moviment amb càrrega política

A ningú se li escapa que Sánchez vol capitalitzar l'assumpte de la Flotilla per desviar l'atenció del que és prioritari. És a dir, que el seu Gobierno viu una profunda degradació en tots els fronts. Des de la divisió dins la coalició fins al bloqueig legislatiu i passant per les imputacions de la seva esposa i germà.

En aquest sentit - i com ve fent durant tota la seva vida política -, Sánchez és hàbil per capitalitzar les temàtiques de l'esquerra woke. Ara bé, el dubte és si, en aquest cas, el president s'hauria pogut passar de la ratlla. Com és sabut, Israel és un país agressiu i ningú sap com podrà actuar davant la presència de vaixells de guerra estrangers.