Patrulles ciutadanes, la reacció contra la inseguretat que critica l'esquerra

56 robatoris de vehicles en només dos mesos al barri de Las Arenas de Terrassa. És només una de les dades que reflecteixen la situació límit en què es troba la tercera ciutat més gran de Catalunya. Els robatoris en farmàcies i en propietats privades se sumen a la llarga llista de delictes, com ara agressions i okupacions, que han convertit el dia a dia en un malson per als veïns.

L'augment de la delinqüència ha portat els veïns dels barris nord-est de Terrassa a autoorganitzar-se per defensar-ne la seguretat. Una iniciativa polèmica, molt aplaudida per sectors farts de la inseguretat als barris, però molt criticada per l'esquerra. L'ajuntament de Terrassa, governat per un exsocialista en coalició amb ERC i Junts, ha advertit del risc que les patrulles veïnals poden causar els mateixos ciutadans, i ha afirmat que la policia ja fa la feina.

El cas de Terrassa posa en evidència la situació límit a moltes ciutats catalanes, i reobre a debat el fenomen de les patrulles ciutadanes. Per a alguns, representa el dret legítim dels ciutadans a l'autodefensa quan se senten abandonats per les autoritats. Per a l'esquerra són grups controlats per l'extrema dreta que posen en risc la convivència ciutadana estigmatitzant col·lectius vulnerables.

Aturar la delinqüència

El cas de Terrassa torna a l'actualitat un fenomen que no és nou, ja que fa uns quants anys es van organitzar patrulles ciutadanes en altres ciutats catalanes. A Barcelona, sense anar més lluny, bandes de joves es van organitzar per frenar els carteristes que abundaven en llocs com el metro. Davant la desprotecció dels ciutadans, aquests joves van aconseguir intervenir en diversos robatoris i neutralitzar perillosos delinqüents habituals que es dediquen a robar.

Sindicats policials van denunciar llavors els intents de l'ajuntament de Barcelona de silenciar la inseguretat, i van advertir de la creació de patrulles ciutadanes. "L'augment de la delinqüència ha provocat que s'estiguin començant a organitzar patrulles ciutadanes a determinats barris", va afirmar el CSIF. El govern municipal va recordar que el monopoli de la violència correspon a la policia, i va criticar l'extrema dreta de crear la sensació d'inseguretat i fomentar la creació d'aquestes patrulles.

Passa el mateix amb plataformes com Desokupa, que actuen contra les okupacions il·legals en barris castigats per la droga i la delinqüència, però que són acusats de feixistes per l'esquerra. Això porta al mateix debat sobre la seguretat, ja que segons l'esquerra no existeix aquest problema sinó que és una creació fictícia de l'extrema dreta per atacar col·lectius vulnerables. La realitat és que aquests grups sorgeixen de la desesperació, quan els responsables de la seguretat neguen el problema i abandonen els ciutadans a la seva sort.

Vox encapçala la defensa de la seguretat

Terrassa va ser el territori on més va créixer Vox a les darreres municipals, i ho va fer gràcies a la defensa sense embuts de l'ordre en una de les ciutats catalanes més castigades per la inseguretat. Amb Alicia Tomás al capdavant, Vox Terrassa sol denunciar sempre els delictes comesos a la ciutat, però l'esquerra els anomena feixistes per això. El partit ha defensat obertament les patrulles ciutadanes, i ha quedat pràcticament només en la defensa de la seguretat en aquesta i altres ciutats.