Torre de transmissió elèctrica i torres de refrigeració d'una planta industrial al capvespre.
POLÍTICA

El Parlament rebutja demanar la pròrroga de les nuclears malgrat els costos de l'apagada

Catalunya s'enfronta a milers de milions en sobrecostos i la dependència energètica de l'exterior

Els partits catalans han donat aquest dimecres una mostra més del bonisme que ve regint les polítiques a Catalunya amb conseqüències catastròfiques. El PP ha proposat a la Comissió de Transició Ecològica del Parlament sol·licitar la pròrroga de llicències de les centrals nuclears de la província de Tarragona.

La proposta ha estat rebutjada amb el vot contrari d'ERC, Comuns i CUP, i l'abstenció de Junts. El PP ha obtingut el suport de Vox.   

El PP ha recordat que les nuclears generen prop del 60% de l'electricitat produïda a Catalunya, i cobreixen més del 50% de les necessitats energètiques del territori. "Aquesta font d'energia s'ha convertit en indispensable per garantir un subministrament estable i assequible", ha afirmat la seva portaveu Eva García. 

Una dona amb ulleres i jaqueta clara parla en un micròfon mentre revisa documents en una taula de fusta.

També ha recordat que "les energies renovables com l'eòlica i la fotovoltaica encara no tenen prou capacitat per suplir la capacitat nuclear a curt termini". Conseqüència, entre altres coses, de la manca d'inversió dels anteriors governs. Precisament d'aquells partits que defensen amb més empeny les energies renovables.

El PP adverteix que "el tancament programat de les nuclears implicaria un augment de la dependència energètica cap a l'exterior". A més de "un augment del preu per a famílies i indústries, i un augment del consum dels combustibles fòssils". 

Vox a favor, Junts s'absté

Per això van proposar sol·licitar al Govern d'Espanya "la pròrroga de les llicències de les centrals nuclears de Tarragona més enllà de la pròrroga vigent". Van demanar també "defensar la importància estratègica de l'energia nuclear com a font de transició". Així com "impulsar mesures complementàries per fomentar la inversió en renovables", i "promoure una comunicació transparent amb els ciutadans sobre la seguretat i sostenibilitat de l'energia nuclear a Catalunya".

La proposta ha comptat amb el suport de Vox, que va proposar recentment al Parlament estendre la vida útil de les centrals nuclears a Catalunya. També són partidaris d'invertir en innovació en el sector nuclear "com a font segura, neta i estable". 

Més xocant resulta el posicionament de Junts, que una vegada més ha donat mostres de la seva indefinició. Tot i alinear-se amb els empresaris en l'oposició al tancament de les nuclears, aquesta vegada es van abstenir. El seu portaveu Jordi Monell va al·legar que "el que necessitem és sobirania energètica, tenir les competències plenes en energia".

Central nuclear d'Ascó

Junts s'ha abstingut en les dues últimes votacions al Congrés dels Diputats i al Parlament on l'esquerra demanava el tancament de les nuclears. En altres fòrums, Junts coincideix amb els empresaris catalans en les conseqüències catastròfiques de l'apagada energètica.

L'esquerra tira d'eslògans

L'esquerra ha tombat la proposta sense unes raons clares més enllà dels eslògans i els arguments recurrents. ERC ha defensat la necessitat de "garantir la sobirania energètica amb les energies renovables, sense afectar el territori i amb uns preus competitius". 

La seva portaveu Montse Vergés ha apel·lat al govern republicà de Pere Aragonès, que "va assentar les bases d'un nou model energètic". Però és precisament la manca d'inversió de governs com el seu el que explica la manca del desplegament de les renovables. Fins al punt que Catalunya està a la cua d'Espanya en la inversió en eòlica i fotovoltaica.

La CUP i el PSC van coincidir en la necessitat d'avançar en la transició verda, i es van mostrar a favor del tancament de les nuclears. Però tant uns com altres van reconèixer les mancances del model energètic actual. 

Més contundents van ser els Comuns, el portaveu dels quals va acusar PP i Vox de "venir aquí a fer lobbies de les energètiques". Més enllà d'això, no va aportar dades consistents sobre la seva defensa del tancament de les nuclears. Sí que va afirmar que "prorrogar les nuclears costaria entre 3.000 i 6.000 milions d'euros", i que "Catalunya no disposa d'una solució viable per als residus radioactius".

A més va dir que "el combustible de les nostres nuclears ve de Rússia" i que "per això països com Alemanya han accelerat el seu tancament". Precisament la decisió de tancar les nuclears va ser un dels principals fiascos del govern d'Angela Merkel. Una decisió que va arruïnar Alemanya i la va fer més dependent que mai de Rússia.

5.400 milions de sobrecost

Segons el recent informe de la consultora PWC, el tancament de les nuclears generarà un sobrecost de 5.400 milions d'euros per a Catalunya. La comunitat catalana serà de llarg la més afectada per l'apagada a tota Espanya. A més es perdran 10.500 llocs de treball i convertirà Catalunya en una zona dependent d'Aragó.

Un home amb ulleres i vestit fosc sosté un micròfon en un entorn formal.

Com passa amb altres ocurrències ecològiques, els costos de l'apagada nuclear els acabaran pagant els contribuents a través d'impostos i factures. Els empresaris catalans aposten per la descarbonització, però adverteixen que prescindir de les nuclears portarà al desastre.

El tancament de les nuclears ha obert el primer cisma dins del govern de Salvador, amb la dimissió del director general d'Energia Josep María Serena. Tot i haver estat nomenat per Illa, el govern del qual defensa el tancament de les nuclears, Serena era partidari de prolongar la vida de les centrals nuclears a Catalunya. El Govern té ara una patata calenta entre les mans.

➡️ Política

Més notícies: