Foto del ple del Parlament de Catalunya mentre es vota el pressupost per al 2024
POLÍTICA

El Parlament ja escenifica el canvi de rumb a la política catalana

Amb el resultat de les eleccions del 12M, l'afany regulador a Catalunya perd força

Encara que sigui amb les xifres de l'anterior Parlament, la votació que hi va haver ahir per regular els lloguers de temporada és reveladora de per on anirà la nova legislatura. Es tracta del decret regulador que el Govern de Pere Aragonès va presentar dos dies abans de la campanya electoral del 12M.

L'objectiu d'aquest decret era tapar el previsible buit legal que va portar la llei de lloguers: que els propietaris traslladessin els seus habitatges al lloguer temporal. El motiu per això és que la llei estatal fa una excepció amb el lloguer de temporada. Com ja vàrem explicar a E-Notícies, aquest tipus de regulacions no són eficaces perquè el mercat ja s'encarrega de dissenyar astúcies com la de traslladar els habitatges al lloguer temporal o dividir el pis i llogar les habitacions.

Sigui com sigui, aquest decret no ha tirat endavant i el sentit dels vots dels diferents partits ja apunta el nou panorama polític que hi haurà a Catalunya. Després de diversos anys insistint en les regulacions, sembla que a Catalunya li ha baixat la febre reguladora. A més, els partits amb més tendència a regular -ERC, Comuns i la CUP- han estat precisament els que pitjor han quedat a les eleccions.

Dos intents anteriors

El 2020, amb Quim Torra com a president, la Generalitat va començar amb la regulació del lloguer turístic. El text va ser aprovat amb una majoria de Junts, ERC, Comuns i CUP i el seu principal impulsor va ser el Sindicat de Llogaters, un ens tradicionalment sobrerepresentant a la política catalana.

Plànol mitjà de Quim Torra assegut, parlant i fent gestos amb les mans

El més destacat de l'aprovació d'aquesta llei va ser l'actitud de Junts. Tot i que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir el Govern de Torra que era una llei inconstitucional, Junts va votar a favor. I, efectivament, va ser així: poc després de l'aprovació de la llei, el Tribunal Constitucional va dir que Catalunya no tenia assignades aquestes competències. Passa que, aleshores, el discurs del conflicte amb l'Estat cotitzava a l'alça a Catalunya.

Tres anys després, el desembre del 2023, va ser l'última ocasió en què el Parlament va votar a favor de regular o limitar el lloguer de vacances. Amb una majoria de 78 diputats conformada per ERC, PSC, Comuns i CUP, el Parlament va donar llum verda al Projecte de Llei d'Aragonès de posar un límit de 10 lloguers turístics per cada 100 habitants.

El PSC posa el fre

I segons la votació d'ahir a la Diputació Permanent del Parlament, sembla que s'ha perdut el clima polític favorable a la regulació.

A més de l'interès electoral d'ERC de presentar-lo dos dies abans de la campanya, l'objectiu del decret era omplir el buit legal de la llei estatal de lloguers. Com va explicar l'Idealista - i abans ho van advertir multitud d'experts -, la llei de lloguers va fer que es desplomés el lloguer permanent i augmentés en un sospitós 60% el lloguer temporal. És a dir, el trasllat d'oferta era (i és) innegable.

Salvador Illa, en un segon pla, mira atentament Pere Aragonès, en primer pla, mentre aquest parla des del seu escó al Parlament

En clau política, el més rellevant de la votació d'ahir va ser que el PSC es va abstenir. Els socialistes saben que si al final cal regular, ja ho farà Salvador Illa si en surt president. D'altra banda, Junts inverteix el seu discurs i passa de desatendre els advertiments dels juristes el 2020 a dir ara que han votat en contra perquè no volien generar “falses expectatives amb normes que hagin de ser impugnades als tribunals”.

Tot i que el més destacat és que el discurs intervencionista d'ERC, Comuns i CUP ha estat el més desplaçat pels resultats electorals. De fet, els republicans ja intenten avançar-se als esdeveniments i parlen que “lamentem que novament la sociovergència impedeixi els avenços del país”.

➡️ Política

Més notícies: