Kosovo, Haití, Somalilàndia, i ara Palestina: el processisme ja té un altre referent

L'independentisme català sempre ha necessitat referents internacionals per reforçar els arguments sobre el dret a l'autodeterminació. En el seu moment van apel·lar a la via eslovena com a camí a la independència, i van enarborar les banderes de Kosovo, Quebec, Còrsega, Irlanda del Nord, Montenegro, Haití i fins i tot Somalilàndia. Ara, el reconeixement de l'Estat de Palestina per part del Govern ha propiciat un nou referent internacional per al processisme en hores baixes.

Els mitjans afins als partits processistes han destacat l'avenç que suposa aquest reconeixement des de la perspectiva catalana. "Espanya trenca finalment amb la seva obsessió diplomàtica i reconeix una independència unilateral i no negociada", diu el director de Vilaweb, Vicent Partal. No són pocs els independentistes que veuen com una cosa significativa que el president espanyol lideri el reconeixement de l'Estat Palestí, i que esperen que revivi la qüestió catalana a Europa.

El problema és que la qüestió palestina continua generant divisió dins del moviment. L'independentisme d'esquerres de l'entorn d'ERC i les CUP és clarament propalestí, però hi ha una part de l'independentisme conservador al voltant de Junts que és proisraelià. Això explica les contradiccions que han aflorat aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, quan Carles Puigdemont va voler treure pit per una concentració propalestina a Barcelona.

De fet, Junts és qui més incòmode se sent amb el pas fet per Pedro Sánchez. D'una banda, reconeixen en el gest un valor simbòlic important, perquè és la primera vegada que Espanya reconeix un Estat no sorgit de la legalitat internacional i això sent un important precedent per a Catalunya. D'altra banda, però, compromet l'afinitat històrica del nacionalisme català de dretes cap al sionisme i l'Estat d'Israel.

Referents sense filtre

El setembre del 2017, en ple apogeu del Procés, la Generalitat va convidar quatre experts internacionals per avalar el referèndum d'autodeterminació a Catalunya emparant-se en l'exemple kosovar. Kosovo és un estat fallit al cor dels Balcans amb una aspiració a la independència que neix d'un cru conflicte ètnic amb centenars de milers de morts. Res d'això va impedir als líders catalans utilitzar-lo com a referent, malgrat que molts ni tan sols sabien on era Kosovo.

El mateix va passar amb la “via eslovena” i el cas montenegrí, sumint l'independentisme català en una flagrant contradicció. D'una banda rebutgen el terme “balcanització” utilitzat recurrentment per l'unionisme, però alhora recorren a les traumàtiques independències dels estats balcànics per justificar-ne la causa.

El mateix passa amb Irlanda del Nord, un conflicte que va deixar milers de morts però que Carles Puigdemont va utilitzar com a paral·lelisme del seu acord amb el PSOE. "El que plantejarà Waterloo a la fase final dels acords d'investidura és emular els Acords de Divendres Sant del 1988", deia fa uns mesos Pilar Rahola, en referència al referèndum com a exigència per posar fi al conflicte. Per cert, una Pilar Rahola que ha criticat durament el reconeixement de l'Estat Palestí per part de Pedro Sánchez i que es nega a fer-lo servir com a referent per a Catalunya.

La causa catalana, oblidada

Si el Québec o Còrsega podien donar una mica de prestigi a la causa catalana, en canvi exemples com el de Kosovo, Irlanda del Nord o Palestina semblen més aviat treure-s'ho. Kosovo és un estat fallit, Irlanda del Nord es va veure immers en una guerra sagnant, i Palestina està vinculada amb el terrorisme. Però no acaba aquí la cosa, perquè al llistat de referents internacionals del processisme hi ha també Haití, Taiwan i Somalilàndia.

La contradicció és que mentre l'independentisme continua buscant referents internacionals, la seva causa cada vegada és més oblidada. El fracàs del procés ha demostrat entre altres coses la ingenuïtat dels líders processistes quan deien allò de “Europa ens mira”. La comunitat internacional, que llavors no va anar al rescat com molts esperaven, ara sembla tenir cada cop menys interès en aquesta causa perduda.