Una pancarta amb el lema 'autodeterminació' en una institució governada pel PSC

Ens ho advertia, fa no res, un lector molest amb, deia ell, els "llençols impropis d'una institució" que ornaven la façana d'un edifici no menor: el de la Diputació de Lleida. A la façana més vistosa –que no principal, perquè la principal dona al carrer del Carme- hi llueixen dues pancartes amb les paraules Amnistia i Autodeterminació . Aquests controvertits termes saluden qualsevol que es faci una passejada per la Rambla Ferran, que vindria a ser a Lleida quelcom semblant al Passeig de Gràcia a Barcelona. El curiós del cas és que allà, a la Diputació, governen ERC, PSC i Ara Pacte Local, una plataforma d'alcaldes i regidors vinculats al PDeCAT.

Què expliquen des de la Diputació?

D'entrada, es mostren “sorpresos” pel malestar del nostre lector i indiquen que les pancartes hi porten allà des del mandat passat. Assenyalen, en concret, que es van instal·lar en el període 2019-2023, quan l'actual president de l'ens (Joan Talarn) va governar ja gràcies al suport d'ERC -el seu partit- i el que aleshores es deia JxCat.

Les pancartes, expliquen, hi han estat "sempre des de llavors" i el seu missatge ha anat “variant” en funció del “moment polític”. Ara, per exemple i segons expliquen, inclouen dos dels conceptes “clau” de les negociacions per a la investidura de Sánchez.

En altres, “moments” se sol·licitava mitjançant aquestes pancartes la “llibertat” dels autodenominats “presos polítics”. Durant els períodes electorals, i per evitar problemes, les pancartes s'hi mantenien, però en blanc. El Cas Torra, sembla, va alertar més d'un.

Lleida, territori singular

El cas de la Diputació de Lleida no és únic en institucions de la província on el PSC comparteix responsabilitats de govern amb partits processistes. A Torres de Segre, un municipi agrícola de 2.300 veïns situat a uns 15 km de la capital, governa la CUP amb el suport d'ERC i el PSC.

Allà, al balcó de l'Ajuntament, hi ha de tot menys, és clar, la bandera espanyola. Al balcó central, una pancarta negra amb lletres blanques adverteix que l'autodeterminació és un "dret universal" i no un "delicte". A l'esquerra, hi ha una pancarta amb el puny feminista i, a la dreta, una pancarta en suport a la “pagesia” i en defensa “del món rural”.

Les úniques banderes presents són les de Catalunya i la del municipi. A la Diputació de Lleida, cal indicar-ho, la bandera d'Espanya sí que hi és.

A Alcarràs, a cinc minuts de Torres, governen Junts i ERC tot i que les eleccions les va guanyar el PSC, amb Manel Ezquerra al capdavant. Allà, a la façana, no hi ha ni pancartes ni banderes. Durant el mandat passat, el llavors alcalde, Jordi Janés, va ser comminat a col·locar la bandera espanyola a la façana. La presència de pancartes relatives als “presos polítics” i la de banderes independentistes era habitual, però no la de la bandera d'Espanya.

El procedir adoptat per atendre el requeriment va ser, certament, peculiar: la van ubicar un dia en el pal (enrotllada, perquè no onejés) i van fer una foto que van enviar a les autoritats competents. Després, la van treure.

Si els preguntaven de nou per la bandera, deien que estava “a la bugaderia”. Ara, sembla, l'actual alcalde, Gerard Companys -la idea de la bugaderia va ser seva-, deu d'haver enviat totes les banderes a la bugaderia alhora. Així, potser i donat que la Llei obliga a tenir la bandera d'Espanya onejant i en lloc preeminent si s'utilitzen altres, algú s'estalvia problemes i evita que el procesisme local el titlli de botifler. 

De tota manera, l'establiment bugader en qüestió deu d'estar amb moltíssima feina. ¿Milloren tots aquests tripijocs la vida de la gent? Aquesta, certament, és la pregunta que s'hauria de fer més d'un regidor o diputat.