La Generalitat més woke: eliminen la paraula 'mora' d'un topònim

Entre les ments que controlen la Generalitat, l'astúcia –malgrat l'Artur Mas- i la intrepidesa no abunden i així es va demostrar l'1 d'Octubre. Tot i això, costa de trobar una demostració de 'primmiradisme' tontet com la que ens acaben de regalar ara.

Què han fet? Reanomenar un enclavament annex al Castell de Siurana com a Salt de la Reina. En realitat, convé explicitar-ho, es diu Salt de la Reina Mora. D'aquí a veure un conseller o director general excusant-se de qualsevol acte perquè ha d'anar a fer popó només en queda un pas.

De què parlem exactament?

Ni més ni menys que un lloc que es coneix pel seu nom original des d'almenys el segle XII. En aquella època, Siurana estava a les mans dels musulmans i el seu castell es considerava una plaça forta que els cristians volien rendir. La fortalesa, creien els seus amos, era inexpugnable. Per això, els cabdills –o reis, evidentment moros- que la controlaven no tenien problema a organitzar gresques i banquets mentre els cristians assetjaven la plaça.

Enmig d'una d'aquestes 'jaranes', una fletxa impactà al mig de la taula on els sarraïns senyors del castell gaudien de les viandes i la festa. Quan van intentar fugir, van comprovar estupefactes que l'enemic ja era al pati i havia pres el castell.

Abdel Assia, la reina del lloc, va intentar fotre el camp a lloms d'un cavall, però, veient-se gairebé capturada i sense més sortida que caure per un barranc, va prendre una decisió. Quina va ser? Encarar la seva muntura cap a l'abisme sobre el qual s'aixeca la fortalesa perquè preferia morir a caure presonera.

La història, és clar, és una llegenda, però els vilatans expliquen que, a la roca, encara hi ha la marca de la petjada del cavall. Sigui com sigui i des de fa segles, el barranc es coneix com a Salt de la Reina Mora. I tant és així que apareix, segons expliquen al gens sospitós portal Racó Català, fins i tot al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya.

Processisme 'Woke'

Malgrat tot, a algú a la Generalitat li ha semblat que això de parlar de moros, a hores d'ara i a la molt progressista Catalunya, no s'escau. Així, a l'edició de l'Agenda Escolar 2023-2024  que edita el Parc Natural de la Serra de Montsant, el nom apareix retallat com a Salt de la Reina .

A Racó Català són clars: adverteixen que estem davant d'una vulneració normativa. Per què? Doncs perquè el Decret 133/2020 que regula la toponímia a Catalunya estableix que, en publicacions destinades a l'ensenyament, els topònims han d'aparèixer “en forma oficial”. En suma, que el que han fet aquestes ments benpensants equival a anomenar Lérida a Lleida en un text escolar redactat en català. Com a càstig, repetir curs, se'ls quedaria curt.