El padró universal trenca el cordó sanitari i posa Junts en un compromís

Els partits progressistes del Parlament han tornat a unir forces per defensar el padró universal a Catalunya. PSC, ERC, Comuns i la CUP s'han compromès juntament amb un centenar d'entitats a garantir l'empadronament indiscriminat. La notícia ha estat l'absència de Junts, a qui cada cop se'ls veu més incòmodes en el cordó sanitari amb les formacions d'esquerra.

Junts s'ha adonat que el ‘pacte antifeixista’ subscrit a l'inici de la legislatura amb PSC, ERC, Comuns i la CUP és una trampa. El cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana no només no dona resultats, sinó que està beneficiant aquestes formacions. Però, a més, està actuant com a cotilla ideològica per a Junts.

Els postconvergents es veuen atrapats en una contradicció. Mentre intenten accelerar el seu gir a la dreta, es veuen coartats per la imposició moral de l'esquerra contra l'extrema dreta. Però el tema del padró és una línia vermella que no estan disposats a creuar.

El padró: dret o obligació?

Junts s'ha negat a subscriure el Pacte pel Padró, que obligarà els ajuntaments a empadronar sense tenir en compte la situació administrativa del sol·licitant ni requerir un contracte de lloguer. Això evidencia la distància entre Junts i els partits progressistes. Per a aquests, el padró és un dret, mentre que per als postconvergents és una condició per garantir la seguretat i l'ordre als municipis.

Diversos alcaldes de la formació (a Figueres, Calella o Martorell, per exemple) han liderat una campanya per endurir les condicions del padró. Al·leguen motius de seguretat, ja que el padró contribueix a evitar casos d'ocupació i infravivenda. Però també per evitar el col·lapse dels serveis públics.

És evident que darrere d'aquest debat hi ha el posicionament sobre la immigració, que és, juntament amb la seguretat, el principal tema de divisió ideològica al Parlament. I és evident també que Junts està utilitzant aquest tema per competir amb Aliança Catalana. Això accentua la contradicció de formar part del cordó sanitari.

Junts sol utilitzar l'argument que una cosa és l'ordre i una altra els discursos d'odi. Però l'esquerra utilitza el seu posicionament contra el padró universal per assenyalar Junts com a còmplices de l'extrema dreta. O fins i tot com l'extrema dreta mateixa.

Divisió dins de Junts

Però el debat també provoca divisió dins de Junts, i evidencia la tensió interna per la seva diversitat ideològica. Moviment d'Esquerres, el corrent esquerrà dins de Junts, que lideren Agustí Colomines i Toni Comín, sí que ha subscrit el Pacte pel Padró. 

Cal recordar que MES i Junts comparteixen grup parlamentari i van estrènyer els seus llaços amb la signatura d'un acord el passat mes d'abril. Però les seves diferències ideològiques ja van provocar un primer xoc arran de la reducció de la jornada laboral. El grup de Colomines ho va qualificar com una “conquesta històrica del moviment obrer”, mentre que Junts va presentar una esmena a la totalitat de la llei.

Ara, esquerrans i convergents tornen a xocar dins de Junts per la polèmica del padró universal. MES s'adhereix al Pacte pel Padró perquè “entronca amb la reivindicació dels drets humans bàsics que es deriven dels drets socials”. Junts, en canvi, se'n desmarca per les raons exposades anteriorment.

De moment només s'ha produït una adhesió formal, així que caldrà veure què passa si hi ha una votació al Parlament. Però està clar que el tema divideix Junts, i l'incomoda en l'actual clima de polarització social a Catalunya.