Junqueras i Puigdemont desperten del seu somni amb Pedro Sánchez

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts la presentació d'un recurs al Tribunal Constitucional contra la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència unilateral a Catalunya. Segons El Mundo, la decisió l'ha pres el president en persona. Pedro Sánchez ara necessita marcar distància amb els independentistes i reforçar el perfil constitucionalista del PSC en plena carrera electoral a Catalunya.

De fet, va ser primer el PSC qui va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la ILP dijous passat. Amb aquesta decisió, el Govern espanyol avala l'estratègia del PSC de marcar les línies vermelles amb els partits independentistes. Però a més, el pas fet demostra que la caiguda del Govern i les eleccions anticipades a Catalunya han alterat completament les relacions entre Sánchez i els seus socis Junqueras i Puigdemont.

En realitat, la ILP era més una molèstia que un avantatge per a ERC i Junts, ja que els obligava a posicionar-se sobre la via unilateral quan tots dos ja han optat per la via de la negociació. Però el recurs del Govern al Tribunal Constitucional trenca amb la submissió de Sánchez als independentistes en plena lluita pel poder a Catalunya. Sap que el seu futur depèn de la victòria de Salvador Illa, i les seves necessitats passen ara davant dels capricis de Junqueras i Puigdemont.

ERC i Junts perden la posició de força davant el PSOE

ERC i Junts havien traçat una estratègia consistent a mantenir amb vida el Govern de Pedro Sánchez per aprofitar la seva debilitat i poder colar les seves exigències. Això havia estat possible gràcies a un equilibri fràgil basat en l'intercanvi de favors. Junts garantia l'estabilitat del Govern a canvi de l'amnistia de Puigdemont, i ERC ho feia a canvi que Salvador Illa sostingués el Govern de Pere Aragonès.

La voladura del govern català ha trencat la sintonia entre socialistes i republicans, la rivalitat electoral dels quals a Catalunya posa en risc la seva aliança al Congrés. ERC ha tancat la porta a qualsevol entesa amb Salvador Illa, però alhora miren amb recel qualsevol acostament entre el PSC i Junts. Esquerra tem perdre la seva posició de soci preferencial de Pedro Sánchez, i si els socialistes arriben a qualsevol mena d'acord amb Puigdemont es veurien temptats a trencar el bloc de la investidura a Madrid.

Pel que fa a Junts, les dures negociacions de la llei d'amnistia havien obligat el PSOE a anar amb peus de plom per no enfadar Puigdemont. L'expresident ho havia aprofitat per recargolar les seves exigències, amb algun desafiament inclòs com la tramitació de la ILP sobre la independència al Parlament de Catalunya. Un cop aprovada la llei d'amnistia, Sánchez vol demostrar a Puigdemont qui mana amb el recurs a una ILP que té més de gesticulació que no pas d'importància efectiva.

Oxigen per a Salvador Illa

El recurs davant el Constitucional és també una bombona d'oxigen per a Salvador Illa, davant els atacs dels que l'acusen de ser còmplice del processisme. El socialista continua defensant l´amnistia com un pas necessari per a la reconciliació. Però alhora necessita deixar clar que hi ha unes línies vermelles que el PSOE i el PSC no creuaran, i que seran un mur contra qualsevol intent de reactivació del procés.

Si fins ara la feblesa de Sánchez convenia Junqueras i Puigdemont, ara la lluita electoral perjudica els interessos dels líders processistes. Saben que les pròximes setmanes el PSOE no farà noves concessions, i per tant no podran continuar venent el relat d'estar doblegant l'Estat espanyol. Un exemple és el de la ILP, que encara que no té tanta importància per a ERC i Junts, sí que la té per a un votant independentista que els pot retreure el seu pacte amb qui la porta al Constitucional.

I això és només el principi, perquè les coses es poden acabar de torçar després de les eleccions amb la política de pactes i el nou govern a Catalunya. La situació per a ERC i Junts es podria complicar encara més si hi ha eleccions anticipades a Espanya. Una cosa gens descartable si Salvador Illa no aconsegueix governar a Catalunya, i es confirma la ruptura definitiva de l'aliança entre el PSOE, ERC i Junts.