Alberto Gómez: 'El model penitenciari català fa aigües des de fa molt de temps'

En quines condicions treballen els funcionaris de presons als centres penitenciaris catalans? L'assassinat de la Núria, la cuinera de la presó de Mas d'Enric (El Catllar, Catalunya) ha obert el debat. La seva mort a ganivetades per part d'un reclús amb antecedents per assassinat amb arma blanca ha estat només la gota que ha fet vessar el got.

En els darrers anys s'han disparat les agressions a funcionaris de presons. I aquests han dit prou. Les seves protestes i peticions de dimissió a la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el número 2, Amand Calderó, també han servit per agitar la precampanya electoral catalana.

Ara, a E-Notícies hem volgut conèixer de prop quina és la situació dels treballadors a les presons catalanes parlant amb Alberto Gómez, coordinador de CSIF, un dels principals sindicats de funcionaris de presons.

Gómez ens fa una radiografia de la dura realitat que viuen, com afronten l'assassinat de la seva companya i quines exigències posen damunt la taula. En aquesta entrevista, el representant sindical es mostra molt contundent amb la Gemma Ubasart i el Govern. A més, ens detalla les seves reivindicacions i la situació actual d'un col·lectiu que, admet, “és preocupant”.

A les presons catalanes 'falta mà dura'

Alberto Gómez ens comenta que “l'actual model penitenciari fa aigües des de fa temps” i reconeix que “falta mà dura”. El motiu és que “entre la població reclusa cala un sentiment d'impunitat. Saben que, encara que ens peguin i ens agredeixin, no hi ha repercussions”.

Això sí, el representant sindical afirma que les seves reivindicacions no passen per un canvi total del model actual. Aquest es basa en dues branques, la part tractamental i la regimental. “En els darrers anys ha guanyat pes la part tractamental, que considerem que no està malament”. El problema, diu, és “quan es desequilibra. L'aspecte regimental ha caigut en picat”, cosa que “provoca impunitat” per als reclusos.

'Els funcionaris de presons som els que custodiem els dolents del carrer'

El 2023 hi va haver 582 agressions a funcionaris de presons, quan el 2016 aquesta xifra se situava a les 151. Unes agressions, ens comenta Gómez, que són perpetrades “per un 5 o 10% del total de reclusos”. Això sí, es tracta de gent molt violenta amb capacitat de confeccionar armes casolanes. De fet, en els darrers anys se n'han requisat fins a 2.000, fetes amb “llaunes de conserves o refrescos o fins i tot ossos de pollastre”, ens comenta.

“No anem amb por” a treballar, però “sí amb la incertesa de saber què ens pot passar. La presó és un mitjà hostil”, explica. "Abans de l'assassinat de Núria, estàvem desmoralitzats i preocupats per l'augment de les agressions", però ara "aquest malestar es transforma en enuig i mosqueig", admet.

Alberto Gómez recorda que “els funcionaris de presons som els que custodiem els dolents del carrer” i que “ens sentim infravalorats”. El que demanen, en línies generals, és “ser considerats agents de l'autoritat”, cosa que només requereix “modificar un article de la llei” i que permetria castigar més els reclusos que els agredeixen. "No evitaríem al 100% les agressions, però s'ho pensarien dues vegades" abans de fer-ho, explica.

En aquest sentit, també demanen “més recursos humans, més mesures de seguretat i que ens deixin aplicar mètodes coercitius”. Aquests són, bàsicament, “l'ús d'aerosols o pistoles taser”, eines que “altres cossos sí que poden fer servir”.

'Gemma Ubasart és la pitjor consellera que recordem'

Alberto Gómez es mostra molt crític amb Gemma Ubasart, de qui fa setmanes en demanen la dimissió. “És la pitjor consellera que recordem”, assenyala. Qualifica la seva compareixença de la setmana passada de “molt lamentable”, ja que “només va mostrar preocupació pels drets dels reclusos”, obviant que “a la Núria se li ha privat el dret a la vida”.

El representant sindical està convençut que Ubasart no ha dimitit perquè “estem en precampanya electoral” i, és clar, “Esquerra no es dispararà un tret al peu i assumir unes dimissions que serien admetre el seu fracàs”. Demanen a la consellera que assumeixi realment responsabilitats, que se'n vagi i que “si no posen ningú” fins a la celebració de les eleccions, “tampoc no es notarà gaire la seva absència”.

Amb vista al 12 de maig, confien que el nou Govern canviï el rumb que ha mantingut l'actual executiu d'ERC. “El PSC i Junts, que segons les enquestes són els que tenen opcions de guanyar, han demostrat que tenen sensibilitat pel nostre col·lectiu, però potser necessiten Esquerra. L'únic que demanem és que el Departament de Justícia no torni a les mans d'ERC”.

Pel que fa als partits polítics, s'ha mostrat agraït a socialistes i juntaires, i també a les altres formacions que van defensar els seus interessos al Parlament (PP, Vox i Ciutadans). Amb la resta de partits (Comuns i CUP), no hi confien gaire perquè “són aliens a les nostres reivindicacions i viuen d'esquenes a nosaltres”.