Ordre públic i immigració: Giorgia Meloni marca el camí a Alberto Núñez Feijóo

El Govern de Pedro Sánchez penja d'un fil i molts ja es pregunten quan hi haurà eleccions a les Corts Generals. Alberto Nuñez Feijóo té totes les paperetes per ser el nou inquilí de la Moncloa, i comença a pensar en les línies mestres del futur govern. El líder del PP ha exalçat recentment Giorgia Meloni per la seva política migratòria, conscient que és un dels temes més urgents a Espanya.

La primera ministra italiana ha tingut un paper essencial en la normalització de polítiques ultraconservadores que fins fa poc eren estigmatitzades a tot Europa. Feijóo sap també que Espanya és ara mateix una excepció al mapa polític europeu, on dominen els governs conservadors. I on s'ha imposat la mà dura amb la immigració, fins i tot en governs socialdemòcrates com el d'Alemanya.

Per això, el líder dels populars està seguint molt de prop el model d'èxit implantat per Giorgia Meloni a Itàlia. Mentre a Espanya continuen entrant milers d'immigrants il·legals cada mes, Itàlia ha aconseguit disminuir dràsticament l'entrada il·legal a les fronteres. Al setembre, la immigració il·legal a Itàlia ha baixat un 70%, el dotzè mes consecutiu de reducció d'entrades irregulars.

Com ha aconseguit Meloni frenar la immigració il·legal

L'èxit del model Meloni descansa en una doble estratègia consistent a endurir el procés de sol·licitud d'asil i allargar els períodes de detenció per als sol·licitants. Les condicions per accedir a l'asil ara són més estrictes, i fins i tot s'han multiplicat els retorns voluntaris i les deportacions a tercers països. Això ha provocat el contrari a l'efecte crida: un efecte dissuasori que ha reduït enormement l'arribada d'immigrants il·legals a les costes italianes.

A més, Meloni està encapçalant una operació diplomàtica orientada a frenar la sortida d'immigrants il·legals als països d'origen. Es tracta d'una complexa xarxa d'ajudes i inversions en països com Tunísia, a canvi que aquests països lluitin contra les màfies de trànsit de persones. Així és com Itàlia ha aconseguit baixar un 70% la immigració il·legal, mentre que a Espanya s'ha disparat un 155%.

Gràcies a aquest exitós model, Giorgia Meloni ha aconseguit quelcom més important que és normalitzar l'enduriment de les polítiques migratòries. En pocs mesos, la primera ministra italiana ha passat de ser el dimoni a liderar la diplomàcia europea i a ser fins i tot elogiada per Ursula von der Leyen. Això aplana el camí a Alberto Núñez Feijóo per, en el cas de rebre el mandat dels espanyols, iniciar un gir copernicà a les polítiques migratòries permissives del govern socialista.

L'ordre públic, una altra prioritat

A més de la immigració, el debat social també es trasllada a la seguretat i l'ordre públic. Meloni també és un referent en aquest àmbit, per la seva intenció de posar en marxa una polèmica reforma per convertir Itàlia en el país més segur del món. Entre altres mesures, proposa l'enduriment del codi penal per a delictes greus i la castració química per a violadors.

El que més polèmica ha suscitat ha estat l'anomenada 'Ley Anti-Gandhi', que castiga amb penes de fins a dos anys de presó els talls de carretera i les accions de resistència pacífica. El govern italià preveu crear vint nous tipus penals i augmentar les penes per mantenir l'ordre públic. Això ha generat una forta reacció a l'esquerra i als moviments socials.

Davant els elogis de Feijóo a Meloni, el PSOE l'ha instat que es manifesti sobre la possible aplicació a Espanya de la 'Llei Anti-Ghandi'. El PP no s'hi ha pronunciat, encara que la implantació del model Meloni a Espanya dependria dels eventuals suports que tingués Feijóo al Congrés dels Diputats. De moment, les picades d'ullet del líder popular a la mandatària italiana mostren un més que possible canvi de tendència si finalment hi ha un canvi de govern a Espanya.