El declivi de Toni Comín: entre les sospites i el nou paper de Carles Puigdemont

A l'últim congrés nacional de Junts ningú va esmentar Toni Comín, i no n'hi ha per menys. Qui fins fa dos dies era la mà dreta de Puigdemont i cara visible de l'estratègia de Junts a l'exili, avui és vist dins del partit com un capital amortitzat. Els escàndols econòmics del Consell , la pèrdua del seu escó d'eurodiputat per una decisió judicial, i el nou paper de Carles Puigdemont com a president orgànic de Junts compliquen i molt la supervivència política de Toni Comín.

El Món publica avui una altra informació sensible al voltant de les sospites de corrupció que sobrevolen la direcció de Toni Comín al Consell de la República. Segons aquestes noves acusacions, Comín hauria desviat donacions destinades als mossos arrestats per ajudar Puigdemont en la fugida el 8 d'agost passat. Ell ho nega tot i denuncia una campanya de "les clavegueres" per destruir-lo, però si escau les crítiques per la seva gestió vénen de lluny.

El declivi de Toni Comín a Europa

Comín ha estat identificat com el capitost del cop d'estat perpetrat al Consell de la República. L'acusen de maniobrar amb Puigdemont per raspallar-se l'Assemblea de Representants, l?òrgan legislatiu que feia de contrapès del poder executiu ostentat per ells. Ho van fer en plenes negociacions amb el PSOE, cosa que estén la sospita d'una operació per eliminar la crítica interna.

Això va destapar la caixa dels trons i molts van començar a denunciar també les fosques decisions de Comín per beneficiar familiars i amics a la contractació d'empreses. La crisi de credibilitat del Consell ha redundat en el declivi polític de Toni Comín, que a les últimes eleccions europees va encapçalar una candidatura que va passar de tres a un eurodiputat.

La seva posició d'eurodiputat podria servir-lo almenys per mantenir un càrrec institucional mentre el Consell de la República s'enfonsa, però ni això. La seva negativa a jurar la constitució va portar el parlament europeu a no lliurar-li l'acta de diputat, i la justícia europea ho va avalar. Comín ha iniciat un procés judicial d'apel·lacions i mesures cautelars, però a hores d'ara de la pel·lícula l'estratègia judicial és un cartutx cremat que ja no serveix per apel·lar a l'independentisme indignat.

Marginat pels seus

Amb el seu poder discutit al Consell de la República i sense poder exercir d'eurodiputat, l'última carta que li queda a Comín és la del seu tàndem amb Carles Puigdemont a Waterloo. Però el nomenament de Puigdemont com a president de Junts i l'absència de Comín al congrés del cap de setmana passat són un cop dur per a l'exconseller. La sensació és que els seus els han relegat a un paper marginal tot esperant que s'acabi extingint del tot.

El nou rol de Carles Puigdemont té més transcendència del que sembla per a Toni Comín, perquè el deixa sense la seva crossa en un exili que ja no es creu ningú. Puigdemont seguirà físicament a Waterloo, però assumir la presidència del partit el reconecta definitivament amb la política catalana. La seva idea és precisament anar abandonant la seva posició de president a l'exili que el distancia de l'escenari català i impedeix la lluita de tu a tu amb Salvador Illa.

A mesura que l'expresident es vagi distanciant de Waterloo, la posició de Toni Comín quedarà cada cop més debilitada. A Junts creuen que cal assumir la nova realitat i que l'estratègia de l'exili és una via esgotada que cal anar relegant per centrar-se en el joc polític a Madrid ia Catalunya. El congrés del cap de setmana passat pot ser la sentència de mort d'un Toni Comín sense rellevància internacional, amb un paper orgànic marginal i cada cop més despenjat de Puigdemont.