La missió impossible de rescatar Ciutadans a Catalunya

“Hi ha molts que han estat sospirant tots aquests anys perquè desapareguéssim, i per a tots ells tinc una mala notícia: Ciutadans es tornarà a presentar a les properes eleccions catalanes”. Són les paraules de Carlos Carrizosa la nit electoral del 12 de maig a Catalunya. El seu partit havia passat de 1.109.732 vots el 2017 a 22.481, i si fos la primera força política de Catalunya a quedar fora del Parlament.

Carrizosa havia liderat amb un excés de confiança la missió de salvar Ciutadans de la seva desaparició, i després de la derrota va anunciar la dimissió. Els taronges van tenir damunt la taula integrar-se a les llistes del PP, però ho van descartar creient que encara hi havia un espai liberal per disputar el vot constitucionalista a PP i Vox. La rebolcada electoral va demostrar que havia estat un error, i malgrat l'últim rampell d'optimisme de Carrizosa tots van donar per mort el projecte.

Ciutadans va triar el 27 d'octubre passat la nova direcció del partit, en un congrés on es van proposar "tornar als orígens" per ser decisius en la nova etapa. "No som un club de lectura, som un partit en majúscules", va dir el nou secretari general Carlos Pérez-Nievas. La seva recepta, equidistància amb el PP i el PSOE, unitat interna des de la discrepància, i aprofitar la radicalització de PSOE (a l'esquerra) i el PP (a la dreta) per ocupar un espai de centre.

Pot tornar Ciutadans a Catalunya?

Però "tornar als orígens" per a Ciutadans implica també tornar a Catalunya, on va néixer el partit com a refugi del constitucionalisme davant de l'amenaça independentista. Alhora, el seu ressorgiment a Catalunya presenta moltes dificultats que ara mateix el partit, sense diners ni múscul, no puc afrontar.

El principal problema de Ciutadans a Catalunya és que el PSC està recomponent un gran espai de centre que uneix constitucionalistes des del centredreta fins a la socialdemocràcia. Ciutadans va atraure al seu moment una gran quantitat d'exvotants socialistes que ara veuen al PSC de Salvador Illa un projecte útil per superar la dècada ominosa del Procés. A més, el processisme ja no és percebut com una amenaça real per a molts dels socialistes que el 2017 es van passar a Ciutadans pel vot útil.

L'altre problema és l'auge del PP i Vox, que s'estan repartint tot el pastís del constitucionalisme de centredreta i dreta a Catalunya. Els d'Alejandro Fernández i Ignacio Garriga parteixen amb avantatge, perquè tenen una estructura consolidada, líders forts i quadres en ascens, l'altaveu i els diners que tenen presència al Parlament, i un context social a favor amb temes com la delinqüència i la immigració.

Ciutadans no en té ara mateix res, i ha de començar a reconstruir des de zero, sense diners ni quadres, un espai que pràcticament no existeix.

Un projecte alternatiu

A més, a Ciutadans n'ha sortit un altre competidor. L'exdiputat taronja Edmundo Bal prepara un desembarcament imminent a Catalunya amb el nou partit Cree que va fundar el febrer d'aquest any. I el primer que ha fet és fitxar antics quadres de Ciutadans com l'exdiputats Jean Castel, i de Valents, com Sílvia Tusell i José Antonio López.

El nou partit d'Edmundo Bal vol ocupar a Catalunya l'espai de centre entre els dos extrems, el de l'independentisme català i el del nacionalpopulisme. És a dir, intentar obrir una vegada més la tercera via constitucionalista després dels fracassos de projectes com Valents o Esquerra Espanyola. Per fer-ho volen diferenciar-se clarament de Ciutadans, considerant que el seu error va ser abandonar el centre per escorar-se a la dreta, reivindicant això sí un mateix esperit reformista i de centre-liberal.

De moment s'han fixat com a objectiu atraure els joves i expandir-se pel territori, amb vista a les eleccions municipals del 2027. Però Cree té el mateix problema que el nou Ciutadans, i és que la polarització actual no ajuda a reobrir un espai de centre que a més ja ocupa el projecte d'ordre del PSC. Si a més sumem la competència entre tots dos projectes, l'empresa sembla veritablement una missió impossible.