L'okupa que ridiculitza el sistema: 225 denúncies i continua lliure per atacar un altre habitatge

El cas de Marc M., veí de Sant Boi de Llobregat i de només 22 anys, s'ha convertit en l'exemple més extrem de la incapacitat judicial per frenar l'ocupació delictiva a Catalunya. El jove acumula 225 denúncies i 31 detencions des de 2021 sense haver passat ni un sol dia a la presó. El seu historial mostra un patró reiterat: ocupar, xantatjar, cobrar i desaparèixer abans que el sistema reaccioni.

Els Mossos el descriuen com a membre d'un grup criminal especialitzat a ocupar habitatges i coaccionar els propietaris per obtenir un benefici econòmic. La seva activitat va començar a Sant Boi, però ha acabat estenent-se per tot Catalunya davant l'absència de mesures reals que frenin la seva actuació. Segons una acta a la qual va accedir La Vanguardia, coneix perfectament els temps judicials i els utilitza per mantenir un negoci delictiu molt rendible.

Un historial que desborda el sistema judicial

Tot i la seva activitat continuada, tots els procediments contra Marc M. es tramiten com a delictes lleus d'usurpació, que es salden amb multes sense ingrés a la presó. La multireincidència aprovada el 2022 no l'afecta perquè només agreuja delictes de furt, no els relacionats amb l'ocupació d'immobles. El resultat és un buit legal que impedeix activar una resposta penal proporcional al dany causat.

L'historial policial del jove ocupa 29 pàgines, plenes de dates, habitatges envaïts i denúncies disperses per diferents jutjats. Cap tribunal ha centralitzat les seves causes, cosa que dilueix la percepció de gravetat i evita una investigació del patrimoni acumulat amb anys de xantatges. Si es pren com a referència el pagament mínim que exigeix en cada ocupació - entre 500 i 5.000 euros -, els seus beneficis serien ingents.

Per a molts propietaris i fons immobiliaris, la via judicial no és una solució real. El procés de desallotjament pot trigar entre dos i tres anys, mentre que pagar perquè Marc M. abandoni l'habitatge ofereix resultats immediats. Aquesta dinàmica alimenta un incentiu pervers: el delinqüent cobra i reprèn l'activitat en un altre immoble, confiat que la llei mai l'atraparà.

Ordres d'allunyament, amenaces i nous objectius

Alguns jutjats han intentat posar límits, encara que sense èxit durador. A Sant Boi es va adoptar la mesura més severa: prohibir-li l'entrada al municipi. Tot i així, Marc M. va continuar actuant en altres punts de Catalunya sense cap fre.

Un dels episodis més cridaners es va produir a Arenys de Munt, on va exigir 17.000 euros a un fons a canvi de retornar un habitatge. Va enviar fotos, va trencar el sistema d'alarma i va seguir dins fins que un altre ocupa - a qui presumptament va vendre les claus - va ser detingut. La causa és ara a mans del jutjat d'Arenys i és l'única que investiga delictes més greus com coaccions i organització criminal.

Però ni tan sols un procés penal més seriós l'ha frenat. Al juliol, els Mossos el van localitzar al Vendrell mentre planejava una nova ocupació. Va ser detingut i posat en llibertat poques hores després. Dies més tard va reaparèixer a Cardedeu, on va entrar pel balcó d'un primer pis, va amenaçar amb llençar una cadira des de l'habitatge i va tornar a activar un procediment de desallotjament que no va prosperar.

Un símbol d'un problema estructural

El cas de Marc M. ja no és només un expedient policial: és el retrat d'un sistema incapaç de frenar la delinqüència vinculada a l'ocupació. La manca d'agreujants, els límits del delicte lleu i l'absència de coordinació entre jutjats han permès que un jove de 22 anys es converteixi en l'ocupa més actiu de Catalunya. El seu proper judici no se celebrarà fins al gener de 2026, cosa que significa que seguirà lliure per ocupar més habitatges.

La seva història evidencia un problema estructural que propietaris, jutges i policies fa anys que denuncien sense èxit. Mentre les esquerdes legals continuïn obertes, casos com el de Marc M. seguiran repetint-se arreu de Catalunya.