Europa Press Un nou mapa electoral: la nacionalització massiva de Sánchez duplicarà el vot estranger
Gairebé d’un dia per l’altre, l’electorat espanyol podria créixer un 6%
Espanya es prepara pel canvi electoral més gran en dècades després de l’allau de sol·licituds de nacionalitat rebudes a través de la llei dels nets. Més de 2,4 milions de persones han demanat convertir-se en ciutadans espanyols, segons dades publicades per El Periódico. Si totes les sol·licituds fossin aprovades, el nombre de votants residents a l’exterior es duplicaria de seguida, alterant d’arrel l’equilibri electoral.
La norma, integrada a la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern de Pedro Sánchez, permet adquirir la nacionalitat tant a descendents d’espanyols com a fills o nets d’exiliats i represaliats del franquisme. L’interès s’ha desbordat especialment a Amèrica Llatina, un territori amb milions de descendents d’emigrats espanyols. Només el Consolat de Buenos Aires ha rebut prop de 900.000 sol·licituds, segons la mateixa informació.
El cens exterior faria un tomb amb aquesta mesura | Getty Images
Una allau sense precedents als consolats
Els consolats espanyols han viscut durant els últims mesos una saturació desconeguda. El Periódico detalla que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica esperava prop d’un milió i mig de peticions abans del tancament del termini, però la xifra final va superar àmpliament qualsevol previsió. L’acceleració de les últimes setmanes va elevar el còmput total fins als 2,4 milions, xifra que va obligar a prorrogar un any les sol·licituds.
L’afluència massiva de demandes es concentra a l’Argentina, Cuba i Mèxic, on la presència històrica de descendents espanyols és especialment alta. En diversos consolats llatinoamericans, els torns per iniciar el tràmit van estar complets durant mesos. El procés de revisió i concessió pot allargar-se molt de temps, però el seu impacte electoral ja és clar: l’electorat espanyol creixerà un 6%.
El precedent més proper es remunta al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2007 va habilitar un mecanisme similar. Aleshores, les sol·licituds van ser poc més de mig milió. La diferència amb l’onada actual és, per tant, abismal: gairebé cinc vegades més peticions en tot just dos anys.
Nova maniobra de profunditat del PSOE | Europa Press
El CERA es duplicarà i canviarà les pròximes eleccions
L’efecte més determinant d’aquest procés recaurà en el Cens Electoral dels Residents Absents (CERA). En les eleccions europees de 2024 el CERA comptava amb 2.386.250 votants. Però la incorporació dels nous nacionalitzats podria elevar-lo fins a gairebé cinc milions, cosa que implica un creixement del 100%.
Aquest canvi transforma completament el pes del vot exterior, tradicionalment marginal i amb una participació històricament baixa. Si s’aprovessin totes les sol·licituds, el vot des de l’estranger passaria a representar un bloc similar a l’electorat total de comunitats autònomes senceres. Això alteraria qualsevol projecció política o sociològica sobre els pròxims comicis generals, autonòmics o europeus.
La qüestió ara és quant de temps trigarà el Ministeri a tramitar els expedients i quants sol·licitants entraran efectivament al cens. El que ja ningú discuteix és que Espanya s’encamina cap a un nou mapa electoral. És a dir, milions de nous ciutadans en disposició de votar i una capacitat d’influència desconeguda fins ara.
Més notícies: