Nova exigència de Junts al PSOE: abolir l'Audiència Nacional

La llei d'amnistia ha estat la mare de totes les negociacions en aquesta legislatura, però aquí no acaben les exigències de Junts al PSOE al Congrés dels Diputats. Ara es plantegen demanar l'eliminació de l'Audiència Nacional, perquè és una “reminiscència del franquisme que fa la feina bruta a l'Estat”. Seria un cop definitiu a l'òrgan que instrueix causes com la del Tsunami Democràtic i l'Operació Judes.

El grup que lidera Míriam Nogueras ja hauria fet una prospecció sobre la resta de socis de Pedro Sánchez, i la mesura tindria una bona acollida. Partits com EH Bildu i fins i tot Sumar i el PNB podrien acabar secundant la mesura. D'aquesta manera, el partit de Carles Puigdemont s'apuntaria un tanto en el relat de la lluita antirepressiva contra l'Estat espanyol.

L'Audiència Nacional és l'òrgan successor del Tribunal d'Ordre Públic que operava al règim franquista. Creat el 1977, es dedica a delictes contra la Corona o institucions de l'Estat, crim organitzat, terrorisme, narcotràfic i delictes fora del territori nacional. Junts considera que el tribunal ha “pervertit” la seva raó de ser i que “no aporta res al sistema judicial actual”.

Però a més, aquest òrgan no té comparació en cap altre sistema judicial europeu i això reforça els arguments de la seva supressió per innecessari. A Europa el veuen fins i tot com una anomalia, i només el seu paper en la lluita antiterrorista contra ETA va aconseguir justificar la raó de ser. Ara, a Junts veuen un context favorable per avançar cap a la seva desaparició i apuntar-se el mateix a compte de Sánchez.

Desafiament de l'independentisme al sistema judicial

L'Audiència Nacional ha assumit casos mediàtics com la xiulada a l'himne, el judici a la cúpula dels Mossos i els processos contra Valtònyc i Pablo Hassel. Per això el moviment independentista ho veu com la medul·la espinal del sistema repressiu espanyol. Els juntaires saben que aconseguir-ne l'eliminació seria un cop d'efecte molt important no només a nivell efectiu sinó també simbòlic i propagandístic.

També són conscients que el PSOE no voldrà assumir aquest paper i entenen que l'abolició pot ser substituïda per una limitació de competències. L'Audiència Nacional podria acabar reduïda a la persecució del terrorisme gihadista i les bandes criminals internacionals. La resta de competències serien absorbides pels tribunals existents a cadascun dels territoris on es cometen els delictes.

A l'independentisme hi ha la convicció que la desaparició de l'Audiència Nacional reduiria molt la capacitat per perseguir el moviment. Aquest tribunal assumeix els casos que altres òrgans difícilment podrien assumir perquè estan saturats, així que la capacitat del sistema judicial es reduiria significativament. La proposta implicaria una reorganització completa del sistema, en un sentit descentralitzador.

Junts-PSOE se segueixen necessitant

Aquesta nova petició de Junts demostra en tot cas que els de Carles Puigdemont segueixen necessitant el PSOE de la mateixa manera que Pedro Sánchez segueix necessitant Junts. És cert que la crisi catalana ha deixat el Govern central a un pas de l'abisme, i que no es descarten eleccions anticipades. Però també és veritat que Junts perd més que guanya amb la caiguda del Govern, i que els de Puigdemont faran tot el possible per sostenir Sánchez i continuar esprement les seves exigències.

El principal focus de preocupació dels socialistes és Catalunya, on la fragmentació del vot podria obligar Salvador Illa a haver d'escollir entre ERC i Junts. La preferència per un portaria a l'enfrontament amb l'altre, fins al punt de posar en risc les aliances del Govern de coalició. Mentrestant, els partits independentistes tenen Sánchez ben subjecte i saben que poden posar a prova la seva paciència.

Però els problemes de Pedro Sánchez no acaben aquí, ja que les eleccions basques del 21 d'abril que ve plantegen un altre gran problema. La rivalitat entre PNB i EH Bildu podria acabar minvant també el fràgil equilibri de les aliança del bloc de legislatura. Massa fronts oberts per a un Govern cada vegada més feble ia la mercè dels capricis dels independentistes.