Nova baralla entre ERC i Junts en una setmana decisiva

La unitat independentista és una quimera. Les negociacions de la investidura, lluny de reconstruir els ponts entre ERC i Junts, s'han convertit en un nou motiu de fricció. El partit de Carles Puigdemont acaba de rebutjar la darrera proposta d'Esquerra per ensamblar una estratègia comuna a Madrid.

En les darreres hores, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra, ha reiterat que la seva prioritat és "l'acord estratègic amb Junts". Per això ha insistit en el front comú independentista. I ha tractat de marcar múscul advertint al PSOE que no donin per fet el suport dels republicans.

Però a la cúpula de Junts desconfien de les intencions d'ERC, i descarten unir forces per negociar a Madrid. Els postconvergents continuen mantenint la discreció mentre Esquerra llança missatges en públic. Però la realitat és que el recel ha anat creixent i la situació és ja irreconduïble.

No al front comú independentista

Junts va obrir la porta de la negociació amb ERC després de les eleccions del 23-J, però la cosa s'ha refredat. Al partit de Puigdemont rebutgen el tacticisme d'Esquerra, per exemple amb la conformació de la Mesa del Congrés. Mentre els republicans airegen les seves negociacions amb el PSOE, a Junts creuen que la discreció és la seva millor arma i recorden que "això no va de cadires".

Les dues formacions difereixen en les prioritats i això ha augmentat els recels. Junts vol pactar amb Esquerra un full de ruta de més abast que la pròpia investidura, mentre que per a ERC la prioritat és evitar unes noves eleccions. I és precisament en les negociacions amb el PSOE on Junts no es fia d'Esquerra.

Els postconvergents no obliden l'estreta relació entre ERC i el PSOE en la passada legislatura, ni els pactes amb el PSC en ajuntament i diputacions. Per això deixen clar que no hi haurà front comú independentista. I que la decisió final la prendran ells mateixos sense interferència de ningú més.

Creix la tensió entre ERC i Junts

Els darrers episodis mostren clarament el moment de divisió que travessen els partits processistes. Aquest mateix diumenge, el conseller i secretari general adjunt d'estratègia d'ERC, Juli Fernández, va denunciar "filtracions interessades" de Junts. Feia referència a les declaracions de la cúpula del partit de Puigdemont rebutjant el front comú independentista.

A Junts reiteren que Esquerra no són de fiar, que ja han donat el sí a Pedro Sánchez i que davant d'això "no hi ha marge de negociació". Fernández els respon "que no entrarem en el joc de la investidura amb ells de la mà". Els ponts estan totalment trencats.

La decisió final la prendran a Waterloo

Encara que la direcció d'ERC s'esforça per refredar l'optimisme, les negociacions amb el PSOE per a la conformació de la mesa estan molt avançades. Els republicans estan disposats a facilitar una majoria progressista com a pas previ a les negociacions per a la investidura. Per aleshores, la seva estratègia consisteix que els catorze diputats independentistes (ERC més Junts) plantegin al PSOE unes demandes consensuades.

A Junts continuen sense fer declaracions públiques i mantenen la incògnita sobre l'avanç de les negociacions. Només hi ha dues coses clares. Una, que la decisió final la prendrà Puigdemont, i dues, que ara mateix s'imposa el sector dur de la cúpula favorable a la tesi del bloqueig.

Les darreres decisions judicials han incentivat les reticències de Junts i han endurit el nucli dur de Puigdemont a Waterloo. D'altra banda, consideren que es tracta d'una "oportunitat històrica". De la decisió que prenguin dependrà en bona mesura el futur del processisme.