Nou cop a l’elit europeista: Què implica la victòria de Nawrocki a Polònia

Historiador ultranacionalista, inequívocament proteccionista i admirador de Donald Trump. Així és Karol Nawrocki, el líder de la dreta radical polonesa que aquest diumenge ha deixat l’elit europeista amb un pam de nas. L’ultraconservador, sostingut per un discurs antiimmigració i crític amb Ucraïna, s’ha imposat amb un 50,9% dels vots al representant de l’establishment europeista.

La seva victòria ha estat un cop dur a l’elit burocràtica de la UE, que perd pes en un país clau per a l’avenç de les opcions sobiranistes a Europa. És alhora un reflex del creixement de la desafecció dels europeus envers el projecte globalista sostingut per Brussel·les.

No és casual que el primer ministre polonès i expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, qualifiqués aquestes eleccions com “les més importants de la història del país”. Els resultats acaben amb el somni dels conservadors liberals de tancar el pas als euroescèptics. Polònia s’exposa ara a una bipolaritat entre la Presidència i el Govern.

D’altra banda, Nawrocki culmina el llarg camí de la dreta radical que s’ha nodrit durant anys del fracàs de les reformes neoliberals a l’Est europeu. Segueix així l’estela dels germans Kaczynski al capdavant del PiS (Llei i Justícia). Un partit que va saber encarnar les esperances dels "perdedors de la transició", i que ara planta cara als despropòsits del globalisme.

'Els polonesos primer'

Karol Nawrocki, historiador forjat en el sentiment anticomunista polonès, ha crescut com a polític a l’ombra de l’exprimer ministre Jaroslaw Kaczynski. Amb 42 anys, s’ha imposat a l’establishment oficialista gràcies a una campanya efectiva amb un lema impactant: “Polònia primer, els polonesos primer”.

En matèria d’immigració, Nawrocki ha promès endurir les condicions d’accés a la ciutadania i tancar la frontera amb Alemanya. Així mateix, va proposar la prioritat dels polonesos a l’hora d’accedir a les ajudes socials. El nou president polonès reivindica més sobirania per decidir les polítiques migratòries davant els dictats de Brussel·les.

L’altre punt calent de la seva campanya va ser el suport a Ucraïna. El líder de la dreta radical polonesa va defensar la sobirania ucraïnesa davant Rússia, però es va oposar a la seva entrada a l’OTAN i va criticar l’actitud de Zelensky. A més, va criticar l’estatus privilegiat dels refugiats ucraïnesos a Polònia, i va prometre posar "els polonesos primer".

Amic de Donald Trump

Nawrocki ha hagut de fer front a una dura campanya on els mitjans oficialistes han vessat diverses informacions controvertides sobre ell. A més, ell és un historiador antisoviètic que ha sembrat la polèmica amb els seus llibres. Malgrat les reserves que hi havia sobre ell en el mateix nucli del PiS, finalment això ha jugat a favor seu.

En aquest sentit, el seu perfil s’assembla molt al de Donald Trump a qui la polèmica sempre acaba beneficiant. De fet, els seus vincles són molt estrets i el president nord-americà li va donar suport públicament durant la campanya.

Una cosa molt diferent de les seves relacions amb Moscou, ja que Nawrocki figura a la llista dels més buscats per la seva proposta d’enderrocar monuments soviètics a Polònia. Això l’ha convertit en una persona amenaçada amb dret a portar armes de foc per defensar-se.

Casat i amb dos fills, exboxejador i exfutbolista, el nou president de Polònia és un defensor a ultrança dels valors conservadors i de la família. A més prové de Gdansk, cor de la Polònia obrera on va néixer el sindicat anticomunista Solidarnosc. Ara vol obrir una nova etapa, amb "un lideratge fort per a temps difícils".

El pèndol segueix oscil·lant

Els resultats a Polònia fan oscil·lar més el pèndol cap a la dreta en plena batalla cultural a Europa i al món. A la UE, la victòria de la dreta radical a Polònia coincideix amb la pujada a Portugal del partit antiimmigració Chega. La dreta ultranacionalista també ha experimentat un gran creixement a Alemanya, on es van aliar el centredreta i la socialdemocràcia.

El retorn de Donald Trump ha donat un nou impuls a les opcions sobiranistes, que a Brussel·les estan afeblint cada cop més els buròcrates. Això fa que l’elit comenci a recolzar-se desesperadament en líders com Giorgia Meloni, que consideren el mal menor.