El nou Astèrix s'enriu dels progres

Astèrix és una de les sèries de còmics més conegudes a tot el món. Aquesta tardor ha sortit publicat l'àlbum número 40 de les aventures d'aquest personatge entranyable. I l'heroi gal i arxienemic dels romans comptava per a aquest últim llibre amb un nou guionista, que no s'ha tallat ni un pèl a l'hora de tractar certs temes polèmics.

El novel·lista Fabcaro, conegut pel seu humor absurd, ha estat l'encarregat de fer el guió d'aquesta última aventura d'Astèrix. Els còmics relacionats amb aquest resistent poblat gal sempre han estat irreverents, però Fabcaro ha anat un pas més enllà en aquest últim àlbum, titulat 'El llirio blanc'. Segur que a més d'un progre se li ennuegaran alguns dels acudits que conté.

Una de les bromes que probablement no agradarà a Tània Verge -consellera d'Igualtat de la Generalitat- és una relacionada amb la immigració. En una de les vinyetes, apareix un personatge forà, fet que no agrada a alguns dels habitants del resistent llogaret gal. “Un altre foraster! Ens estan envaint! És l'efecte crida, no hi ha manera d'aturar-ho!”, critica un veí d'Astèrix.

Si la manca de control migratori és un dels temes principals d'actualitat a tot Europa, la pujada d'impostos també és una qüestió d'especial rellevància. I aquí el nou Astèrix també es mulla.

En un moment en què el responsable de l'AVG -que vindria a ser l'AVE del món d'Astèrix- anuncia que no hi haurà més viatges per culpa de problemes tècnics, dos personatges comenten el següent: “Quin fàstic de servei públic, i amb els nostres impostos!”. Una clara picada d'ullet a la realitat que es viu a molts llocs, en què els impostos no paren de pujar mentre els serveis públics no només no milloren, sinó que empitjoren.

Moltes vegades, Astèrix i Obèlix aposten per solucionar els problemes a coca net. En una escena, Obèlix està agredint un romà i diu “vinga, un ganxo i prou”, a la qual cosa el cap del llogaret li diu que “no”. La resposta del soldat romà agredit? Demaneu-li que “no veus que no vol? No vol dir no”, fent referència així a un dels lemes més recurrents del feminisme.

Aquests són només uns exemples que Astèrix, malgrat els més de 60 anys de vida, continua sent molt irreverent. Sense por de tocar qüestions delicades que, avui dia, us poden portar a la cancel·lació per part d'una esquerra woke abonada a la censura.