
Només el 6% dels immigrants que van arribar a Espanya el 2024 ho van fer per feina
És públic i notori que la immigració a gran escala afecta els comptes públics i el PIB per capita
Espanya s'ha consolidat com un dels principals destins migratoris del món, però la majoria de qui arriba al país no ho fa per motius laborals. Segons l'últim informe de l'OCDE, només el 6% dels immigrants permanents que van arribar a Espanya el 2024 ho van fer per treballar o buscar feina.
Amb 368.000 noves arribades, Espanya va ser el cinquè país de l'OCDE que més immigrants va rebre, només per darrere dels Estats Units, Alemanya, Canadà i Regne Unit. Aquests cinc països van concentrar la meitat de la migració permanent registrada a l'organització.
Tot i que la immigració total a l'OCDE va caure un 4%, Espanya gairebé no va reduir les seves xifres, només un 1,8%, mantenint nivells històricament alts. En els darrers cinc anys, la immigració permanent ha augmentat un 50%. L'informe subratlla que aquest increment no respon a un augment de la immigració laboral, sinó a altres factors, com la reagrupació familiar, els permisos humanitaris o l'accés a estudis universitaris.

La immigració laboral, en mínims històrics
Només 22.000 persones de les quals van arribar a Espanya el 2024 amb caràcter permanent ho van fer per treballar. En canvi, el 39% dels nous residents ho va fer per reagrupació familiar, i un 5% per motius humanitaris. A més, es van concedir 70.000 permisos de residència a estudiants internacionals i 55.900 a treballadors temporals.
L'OCDE adverteix que la immigració laboral ha caigut a tres quartes parts dels països membres, especialment en aquells que havien experimentat pics d'entrada després de la pandèmia. A Espanya, aquest retrocés se suma al de països com Alemanya o França, on les polítiques d'entrada laboral s'han endurit.
El resultat és un canvi profund en la composició migratòria: menys treballadors qualificats i més immigració assistencial o dependent de programes socials.

Un model que genera debat
L'informe situa Espanya en una posició paradoxal. D'una banda, manté una política d'entrada oberta que ha elevat el nombre total de residents estrangers a xifres rècord. Però, de l'altra, l'aportació laboral dels nous immigrants disminueix cada any, cosa que planteja dubtes sobre la sostenibilitat del model.
En termes econòmics, la caiguda del flux laboral contrasta amb la demanda de mà d'obra en sectors clau com l'agricultura, l'hostaleria o la construcció. Els experts alerten d'una desconnexió entre el tipus d'immigració que arriba i les necessitats del mercat laboral espanyol. Tot i que el resultat més visible i clar és una reducció estructural del PIB per càpita (sobretot en economies que, com l'espanyola, són poc productives).
Més notícies: